1. El qui s’avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.
* s’avesa: del verb avesar-se, acostumar-se / desdir: no mantenir un costum, la promesa o la paraula donada.
2. Qui està sol, campa com vol.
* campa: de campar, viure, obrar amb llibertat.
3. Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.
* Planejar només sense dur a la pràctica no condueix enlloc.
4. Sigui a cavall, o sigui a peu, sapigueu sempre on aneu.
5. Qui es lleva tard i es colga de jorn, no du gaires pans al forn.
* colga al jorn: retirar-se de la feina abans d’acabar el jornal, anar-se’n al llit aviat (per similitud amb pondre’s el sol). Treballant poques hores no se’n guanyen.
6. Si et fan pujar a la figuera, almenys fes-hi una bona arreplega.
* Si has de fer un esforç, procura treure’n profit.
7. Amb els sonsos i els badocs no hi vulguis veres ni jocs.
* sonsos: mancats de vivesa, vitalitat; sense atractiu ni gentilesa / badocs: aturats, encantats / veres: veritat; ací en el sentit de relació, confiança.
8. El voler, millor que l’eina, ajuda a fer bona feina.
* La voluntat supera els mitjans.
9. No sempre el qui més se t’arrima és sempre el qui més t’estima.
10. Qui pot, mastega; qui no pot, renega.
11. Qui convenç, venç; qui venç, convenç.
* Amb raonament o oferint bon servei, hom es fa solvent.
12. Entre un i dos no us hi fiqueu vós.
* No és prudent d’intervenir en una baralla, en una disputa.
13. Si en el que és teu vols viure segur, no hi deixis manar els altres: mana tu.
14. Si ja tens un dia més, en el passat no has fet res?
Fragments extrets de Quincalla, publicat per Edicions 62.
