Arribar a casa després d’un dia llarg i saber que t’hi esperen les estones de cuinar juntes, les converses a peu dret o al sofà (sense cap tema concret, però també sense rellotges). Poder-te vestir com vols (de qualsevol manera), anar coneixent i reconeixent les manies dels altres i les teves. Compartir pis, amb sort, també vol dir compartir la vida dins i fora del niu. Ho il·lustra Amanda Oleaner.

1.



2.



3.


4.

5.


6.


7.

8.



9.



10.



11.



12.



13.



14.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ton69 a juliol 07, 2018 | 12:39
    Ton69 juliol 07, 2018 | 12:39
    Hola, Vaig marxar de casa dels pares amb 28 anys per compartir pis amb uns companys que havia conegut a una ENL fent voluntariat. Em va tocar l'habitació que quedava perquè vaig ser el darrer en entrar, la que tocava a la porta d'entrada al pis, al costat de la cuina i amb finestra a un pati interior. De seguida vaig fer meva l'habitació, el pis i els companys. Llavors guanyava 60.000 pts., el pis ens costava 25.000 amb totes les despeses i vaig començar a aprendre a viure amb menys material i més companyia. Em movia en bicicleta pels primers carrils bici barcelonins i els caps de setmana sovint participàvem d'activitats de voluntariat que ens permetien no gastar. La neteja de les zones comunes les dividíem en: cuina, bany i menjador-passadís que alternàvem per setmanes. Vam descobrir que no netejàvem bé perquè cada cop que s'obria la porta d'entrada i es creaven corrents d'aire, ballaven per terra rodones de pols i pels, a la cuina no netejàvem allò que no es veu i al bany només canviàvem olors. Al cap d'un temps un va dir prou i vam dir sí a una noia francesa que ens va ensenyar a canviar la vida.....

Nou comentari

Comparteix