María Blanchard va néixer a Santander el 6 de març de 1881 i va morir a París el 5 d’abril de 1932. Degut a una caiguda que la seva mare va patir durant l’embaràs, María Blanchard va néixer amb una malformació a l’esquena, una doble desviació de la columna que va marcar la seva vida i que la va dur a refugiar-se en la pintura. Filla d’una família acomodada i culta, va traslladar-se a Madrid per formar-se com a pintora amb mestres com Emilio Sala i, més tard, a París, gràcies a una beca. Allà va entrar en contacte amb artistes com Marie Vassilief, Diego Rivera, Jacques Lipchitz i, especialment, Juan Gris, que va tenir una gran influència en la seva obra.
María Blanchard va ser una de les artistes més destacades del cubisme, moviment on va introduir elements com un particular tractament del color. Amb el temps, la seva obra va inclinar-se cap a la figuració. Sobretot en retrats intimistes i plens de contrastos i colors dramàtics, expressió del dol per la mort, el 1927, del seu amic Juan Gris i també d’un delicat estat de salut a causa de la tuberculosi, malaltia de què va acabar morint. Veiem com María Blanchard va desenvolupar-se en el cubisme i l’evolució de la seva obra en aquestes 14 pintures.
1. El Monogramme, 1916.
2. Dona amb ventall, 1916.
3. Dona asseguda, cap al 1917.
4. Dona amb guitarra, 1917.
5. Natura morta cubista, 1917.
6. Natura morta cubista, 1917.
7. Natura morta amb làmpada vermella, 1916-18.
8. El tocador de llaüt, 1917-1918.
9. Composició cubista, 1918.
10. Natura morta, 1922.
11. Maternitat, 1924.
12. La brodadora, 1925-26.
13. La bretona, 1928-1930.
14. Noia asseguda a taula davant d’una tassa, 1931-1932.
1
2
