“Arriba un moment en què necessites ser honesta amb tu mateixa, que allò que fas tingui veritat. Ja no cal inventar-te cap mena de personatge, ni vendre mentides. Has de ser, simplement, qui ets.” Flavita Banana és el pseudònim de la il·lustradora Flavia Álvarez-Pedrosa. És de Barcelona, però tres quartes parts dels seus 85.000 seguidors són de Llatinoamèrica.
“És la primera vegada que faig vinyetes en català. N’he triat set, i set més en castellà. A casa, des de petites, la meva germana i jo parlàvem quatre llengües, perquè la mare és francesa i havíem estudiat molt anglès. A part, també parlàvem en català i castellà. Em sembla importantíssim el tema de les llengües. I les respecto tant que soc incapaç de polititzar-les. És més, estic en contra que la gent ho faci. Parlo dels sentiments, sigui en l’idioma que sigui. El meu idioma literari és el castellà, perquè em surt així. A vegades m’han dit que ho fes en anglès, perquè arribaria a més gent, però no em sento còmoda. Vull anar a favor de la meva veritat, del que soc.”
1. Procuro ser sincera i constant. Les il·lustracions només poden funcionar si ensenyes el que ets o el que veus.
2. Vaig vivint i caçant les situacions que hi ha al meu voltant.
3. Soc una gran defensora del sentit comú. Perquè crec que és el que ens falta a l’hora de plantar cara a les situacions.
4. El fet que hi hagi vinyetes que parlin d’experiències meves també fa que em sigui molt terapèutic.
5. També parlo de les situacions negatives, com perdre algú en una relació o no saber què vols a la vida. A vegades, en comptes de donar voltes i voltes al que et preocupa, si mires les pors des de fora, veus que s’han convertit en una cosa molt petita i fins i tot graciosa. I les pors et passen.
6. Els dibuixos reflecteixen el que soc. Però també el que passa al meu voltant.
7. Vivint em deixo endur, encara que a vegades em costi. La manera de no quedar-me encallada en el que em preocupa és sent pràctica. Si tinc un sentiment molt fort, què en puc treure? Una vinyeta. És alliberador.
8. M’interessen els sentiments forts. Trobar poesia en les situacions tristes.
9. És molt important relativitzar i fer servir una mica d’humor.
10. Per a mi dibuixar podria ser una forma de curar-se i de deixar de donar-se importància.
11. Hi ha molta gent al meu voltant que em diu: ostres, l’altre dia em va passar això. Vaig pensar que t’ho havia d’explicar perquè així tindries una vinyeta. Però la idea no és que m’ho expliquin, perquè és fred i perd naturalitat. M’agrada que sigui més espontani.
12. El pseudònim de Flavita Banana me’l va posar una companya de pis. Quan vaig començar la pàgina vaig fer-lo servir, perquè no volia que s’associés amb el meu nom i la meva persona.
13. A vegades hi ha gent que t’explica situacions tristes que vistes des de fora tenen una poesia molt forta. I dic: això ho he de dibuixar. Ho tinc al cap i ho vaig rumiant un dia o dos. Acabo convertint una història meva o dels altres en una frase, en una conclusió, en un dibuix.
14. Podria dibuixar i quedar-m’ho a dins, però veient com tothom s’ho fa seu al final veig que ens assemblem molt. I que allò que em feia patir tant tampoc és tan greu. Li passa a tothom i no serà ni la primera ni l’última vegada.
11
1
