El peó, pintat cap al 1886, és un dels millors quadres del pintor Aleix Clapés (Vilassar de Dalt, 1846 – Barcelona, 1920) i sobre el que circula la llegenda probablement més rocambolesca de tot l’art català. Segons la família de l’artista, una versió més petita ( i lleugerament diferent) d’aquest quadre va ser adquirida a París el 1920 per Lev Trotski, que el va fer enviar al Kremlin. D’aquesta transacció sembla que la família en tenia un mena de rebut. També segons fonts familiars, uns anys més tard, el mateix Stalin va escriure una carta als descendents de l’artista donant testimoni i expressant la seva admiració per aquesta obra. Tant el rebut de Trotski com la carta manuscrita d’Stalin van ser cremats per la filla del pintor, Teresa Clapés, durant la postguerra espanyola per la por de ser acusats de comunistes en ple apogeu del franquisme. El més inversemblant de la història és, però, que es diu que per aquest quadre Trotski va pagar dos milions de francs, fet posat en qüestió per la família tenint en compte l’època -en plena revolució soviètica- i sobretot que el pintor va morir a finals d’aquell mateix any completament arruïnat.
La realitat de la llegenda
Arran de l’exposició Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí, inaugurada al Palau Güell el passat 17 de desembre, i del ressò que ha tingut a la premsa aquest relat sobre El peó, l’historiador de l’art Joan Francesc Ainaud es va posar en contacte amb la directora del Museu del Kremlin per mirar de localitzar el famós quadre. La resposta des de Moscou: ni rastre del quadre ni del seu autor.
En realitat, com s’ha pogut comprovar recentment, El peó original (la versió en gran format) mai no va sortir de Barcelona: va ser comprat per un conegut d’Antoni Gaudí: l’industrial i col·leccionista Joan Artigas-Alart Casas (Barcelona, 1885-1934). A la seva mort, l’obra va passar a mans dels seus hereus, tal com explica l’historiador de l’art Josep Capsir, autor d’un documentat estudi sobre Artigas-Alart en què s’esmenten les obres més rellevants que tenia aquest mecenes, entre elles El peó.
El peó, més de cent anys després
Des de la setmana passada, un cop restaurada, l’obra està exposada al Palau Güell en el marc de la retrospectiva de Clapés comissariada per l’historiador i crític d’art Josep Casamartina i pel doctor en Teoria i Història de l’Arquitectura Carlos Alejandro Lupercio, que romandrà oberta fins al pròxim 30 de maig. Tot i ser un dels quadres més famosos de l’artista, El peó només va ser exposat l’any 1886 a la Sala Parés i ja aleshores va ser molt celebrat pel públic i per la crítica. Des de llavors no es té notícia que s’exposés en cap altra ocasió. No se sap si va formar part de l’exposició improvisada per la família de l’artista, arran de la seva mort, el desembre de 1920, perquè no es va publicar cap relació de les obres mostrades i la premsa de l’època no es va fer ressò de la iniciativa. Així, doncs, l’exposició al Palau Güell és la primera oportunitat de gaudir d’aquest quadre al natural des de fa entre cent i cent vint-i-cinc anys.
Quant a la llegenda del quadre transmesa per la família Real Clapés, queda encara un enigma per resoldre: la ubicació actual de la versió en petit format d’El peó, que es va mostrar a la necrològica del pintor publicada a El Día Gráfico. Gràcies a l’exposició antològica del Palau Güell Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí s’han localitzat i donat a conèixer moltes obres inèdites d’aquest pintor modernista. La troballa i restauració d’El peó culmina aquesta feina, però la localització del “seu germà petit” encara resta en l’incògnit.
