A vegades em pregunto com s’origina l’univers personal, ara mateix molt perceptible als meus dibuixos. Vida i mort van agafades de la mà. Noto la presència de la ballarina alemanya Pina Bausch, dels artistes Gilbert & George, del pintor Balthus, de l’actriu i amiga Myriam Mézières, de Berlín, dels records a Roquetes, on vaig tenir una infantesa feliç, i de molts altres referents que duc gravats profundament a la memòria i al cor.

Per a mi, dibuixar és una manera de comprendre aquesta etapa estranya i difícil que ens toca viure. Però potser no cal pensar-hi tant i deixar que els dibuixos facin el seu propi itinerari per transmetre que hi som i que compartim, encara que estiguem lluny, les adversitats, la incertesa i la fragilitat.

1.

Ignasi Blanch



2.

Ignasi Blanch



3.

Ignasi Blanch



4.

Ignasi Blanch



5.

Ignasi Blanch

6.

Ignasi Blanch



7.

Ignasi Blanch



8.

Ignasi Blanch



9.

Ignasi Blanch



10.

Ignasi Blanch



11.

Ignasi Blanch



12.

Ignasi Blanch



13.

Ignasi Blanch



14.

Ignasi Blanch

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Montse Farre a abril 21, 2020 | 13:03
    Montse Farre abril 21, 2020 | 13:03
    Impresionant!!! Un confinement creatiu i crític!. Chapeau Ignasi !!!
  2. Icona del comentari de: Maria Teresa F. a abril 21, 2020 | 14:12
    Maria Teresa F. abril 21, 2020 | 14:12
    Mitjançant els teus dibuixos demostres 'qui ets'. En aquests dies d'incertesa, quan es percebem accions desinteressades son d'agrair, els artistes ens ajudeu a suavitzar el confinament. Andavant Ignasi!!❤
  3. Icona del comentari de: Joaquim Carbó a abril 22, 2020 | 10:27
    Joaquim Carbó abril 22, 2020 | 10:27
    Escenes d'una obra teatral del moment que vivim. L'univers habitual dels personatges d'Ignasi Blanch enllaçats per aquesta línia vermella, color de sang, que ens aïlla o ens subjecta a un destí incert i molt perillós. En alguns moments, deixats anar, vivint esbojarradament una alegria potser terminal. A l'equip de futbol, format aquí per deu jugadors, hi falta el porter. Precisament, el lloc que vaig ocupar jo al llarg d'un parell de temporades. I em sembla ben just, perquè la meva vida de formiga: de casa a la feina i de la feina a casa, m'ha mantingut sempre al marge, en pla de voyeur, espectador de la vida dels altres. Menys ara, que d'un moment a l'altre puc passar a ser un tràgic protagonista involuntari.
  4. Icona del comentari de: Ignasi Blanch a abril 22, 2020 | 13:59
    Ignasi Blanch abril 22, 2020 | 13:59
    Tot l'agraïment a Joaquim Carbó per aquesta reflexió tan poètica i que fa pensar en el sentit de la vida i el concepte d'efímer. Dibuixo amb vermell, color de sang, però, també color de rosa (una flor que m'agrada molt) i amb referència al cor, a l'amor. Serem protagonistes d'aventures conjuntes Joaquim i amb el desig de que no siguin tràgiques, si no plenes d'il·lusions i nous projectes bonics.
  5. Icona del comentari de: Jaume Cela a gener 02, 2021 | 21:37
    Jaume Cela gener 02, 2021 | 21:37
    Com sempre, els teus dibuixos son un altre motiu per viure. Gràcies per la teva sensibilitat, per la teva capacitat de fer-me veure la realitat d,una manera nova.
  6. Icona del comentari de: Mercurio a març 26, 2022 | 22:47
    Mercurio març 26, 2022 | 22:47
    ??

Respon a Maria Teresa F. Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa