Estic bé però no puc més

14 dibuixos en què Laia Sauret mostra com viu el confinament

Arxivat a: Laia Sauret, Passadís

El 12 de març vam tancar l’escola. Professors i alumnes vam anar a casa sense saber ben bé què passaria. De cop, la rutina va fer una gran explosió: el meu marit treballava moltíssimes hores a l’UCI, mentre jo impartia classes a distància als meus alumnes de secundària i feia de mare de dos nens d’un i tres anys. Hi ha hagut moments força estressants, perquè he hagut de fer videotrucades a alumnes amb els fills al costat. Però també n’hi ha hagut de gratificants: sobretot les converses en què nois i noies, des de les seves cases, m’explicaven com veien el que estem vivim. 

Els dies anaven passant i no sortir de casa s’anava fent dur. Però, a poc a poc, vaig començar a respirar les estones bones que em regalava aquest confinament, mentre sentia una barreja de sentiments contradictoris. Encara ara no sé com descriure tota aquesta situació. És per això que comparteixo aquesta sèrie d’il·lustracions que, mentre les faig, m’ajuden a desfer tot l’embolic que tinc al meu cap.

1.



2.


3.



4.

5.


 

 

6. 


7.

 

8.

 
9.
 

10.

 

 

 

 11.

 

 

 

 


12.




13.



14.

Comentaris

    Mercè veïna Maig 7, 2020 1:55 pm
    Tendre, real, preciós...
    Ula Maig 7, 2020 1:58 pm
    Em sembla una documentación gràfica GENIAL Ets una artista especial ❤️
    Anònim Maig 7, 2020 4:09 pm
    Son genials Laia !!! Ets una artists..
    Encarna. Maig 8, 2020 5:51 am
    Aixo tembe es Amor. Gracias
    JúliaGaia Maig 8, 2020 8:12 am
    Gràcies per compartir de manera preciosa sentiments i emocions que moltes hem viscut i que seguim vivint en aquest confinament. Salut!
    Ignasi Serra Maig 8, 2020 9:00 am
    M'encantens dibuixos i el text. Son molt profunds, m'han tocat. gràcies Laia :-))
    Anònim Maig 8, 2020 9:38 am
    Delicadesa infinita!
    Anònim Maig 8, 2020 4:46 pm
    Certament cert, gràcies per compartir--ho i molt d'ànim per seguir creant!!
    Anònim Maig 8, 2020 5:28 pm
    Una manera gràfica de plasmar el que estem vivint. M'encanta la frase: "La natura segueix creant vida"
    Catina Maig 8, 2020 6:18 pm
    Completament identificada! Gràcies!
    Anònim Maig 8, 2020 10:29 pm
    Com pintes, i descrius aquest present tant inesperat, posant èmfasi a un sentiment peculiar, merda,crida, tristesa, desànim, companyia dels fills, herois,natura... Gràcies, per compartir amb nosaltres, la teva creativitat plasma sinceritat i alegria.
    Vero Maig 9, 2020 6:34 pm
    Todos geniales y me siento plenamente identificada con el 11 y 12 ?. Felicidades Laia.
    Eulàlia Bastardes Maig 9, 2020 11:31 pm
    Admiro profundament els dibuixos i l'escrit. Perquè em trec el barret amb tots els pares i mares que estan treballant amb aquestes condicions,en pisos petits i amb canalla de diferents edats.Que tenen que fer deures diferents.Com molt bé diu l'escrit es una merda. I a més amés com àvia en plena salut no pots ajudar. I generalment els nens un 10!
    agustina sobrino pardo Maig 12, 2020 1:36 am
    Una excelente sencillez una mirada humanisima, una plástica impecable....magia
    Anònim Desembre 16, 2020 6:36 am
    Ara que ja tinc els fills grans i no viuen amb mi, veient el 13, els he trobat a faltar més. Ho estem vivint junts però des de l'absència, és fa molt dur, si. Tinc ganes d'abraçar-los.

Respon a Encarna. Cancel·la les respostes

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...