“Tothom sap què s’ha de fer per mantenir viva la flama del carinyo i, sobretot, el que s’ha de fer quan està realment viva. Però també sap el que se sent quan l’amor o la flama s’han apagat al bassal de la rutina, de l’avorriment o de la falta d’atracció.” Alfonso Casas, l’autor saragossí de Se(nti)mental, amb ironia i duresa, però també amb aquella mica de tendresa, il·lustra les complexitats d’estimar. Les ferides que es traginen, les pors, la diferència entre l’aparença de fora i la realitat de dins.

1.

Alfonso Casas


2.

Alfonso Casas


3.

Alfonso Casas


4.

Alfonso Casas


5.

Foto: Alfonso Casas

6.

Alfonso Casas


7.

Alfonso Casas


8.

Alfonso Casas


9.

Alfonso Casas


10.

Alfonso Casas


11.

Alfonso Casas


12.

Alfonso Casas


13.

Alfonso Casas


14.

Alfonso Casas


Comentaris

  1. Icona del comentari de: BrunaGUERAU a agost 01, 2016 | 11:49
    BrunaGUERAU agost 01, 2016 | 11:49
    Jo dono graciàs dia darrera dia de estar enamorada. Me enamore als 14 anys, tim 67,. El va desar de estim arma,després de 25anys ,plens molt plens,com parella con companys, amis ,amants.ideàs,gustos per el jo vins. Quan el va prendre la decisió de trencar sem sa explicasio ,enviam una carta .el meu cor va fer-se mil trosses. No senti rabia, no senti odi ! Senti que me faltava lo que el suposava per mi.. Mi oxigen als pulmons, a la san . Desprès, he anat ajunt adon mis trosso de cor ,he apres a respirar,i una vegada passat el dol . Tan sols demano que la persona que després de 20 tanys de no estar amb mi ,sigui FELIÇ . Per que jo li continuo amam,i no me cansaré de repetir dia tars dia ,T'ESTIMO

Respon a BrunaGUERAU Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa