Fins que siguem velles

14 fotografies que mostren quatre germanes i el pas del temps

Arxivat a: Galeria, Passadís

Era el 1975. Feia quatre anys que en Nicholas Nixon estava casat amb la BeBe. Els caps de setmana anaven a visitar els seus pares. Ell recorda aquests moments: “Era una mica avorrit, ens havíem de socialitzar”. I va ser llavors quan va proposar: “Va, anem a fer una foto”. Hi apareixia BeBe al costat de les seves tres germanes. Aleshores no sabien que allò s’acabaria convertint en una tradició. I no només això: en el testimoni d’una relació que, malgrat el temps, els anys i els tombs de la vida, s’ha anat mantenint. Aleshores elles tenien entre 16 i 26 anys. El projecte ha durat 40 anys i n’ha nascut un llibre: The Brown Sisters.


1. 1975. (D’esquerra a dreta: Heather, Mimi, BeBe i Laurie).

Foto: Nicholas Nixon



2. 1977.

Foto: Nicholas Nixon



3. 1978.

Foto: Nicholas Nixon



4. 1983.

Foto: Nicholas Nixon



5. 1986.

Foto: Nicholas Nixon



6. 1990.

Foto: Nicholas Nixon

 


7. 1995.

Foto: Nicholas Nixon



8. 1997.

Foto: Nicholas Nixon



9. 1999.

Foto: Nicholas Nixon



10. 2002.

Foto: Nicholas Nixon



11. 2006.

Foto: Nicholas Nixon



12. Al 2010.

Foto: Nicholas Nixon



13. Al 2011.

Foto: Nicholas Nixon



14. Al 2014.

Foto: Nicholas Nixon

Comentaris

    Anònim Abril 19, 2017 12:16 am
    Que guapes !! Semblen, es veuen tan unides ....El fer-se grand no importa si tens estimació i unió. Felicitats !! Joana
    Anònim Abril 19, 2017 3:30 pm
    Impressiona fer la vista enrera però la vida es així . Tots ens fem grans i lo mes mes important es envellir am dignitat
    Anònim Abril 19, 2017 8:17 pm
    Quina sort poder seguir juntes ?compartint les petjades internes i externes que el pas ?del temps va deixant, i el més important, seguir estimant-se i sentint-se unides.????
    Anònim Abril 19, 2017 8:55 pm
    ... és una merda pel que fa al deterioramente fisic. Podem parlar de la dignitat, la maduresa, l'experiencia vital i tot això. Podem imaginar-ho veient les fotos. Però el que no cal imaginar és la decadencia fisica. Es prou evident.
    14
    23
    Respon
    Anònim Abril 20, 2017 12:25 am
    Es veu se seva unio comprensio i estimasio a traves dels anys. Jo no tenc germanes ni germans pero tenc unes amigues formidables que tambe tenim fotografies a traves de molts anys. I tanbe es molt entrenyable aquesta unio.
    Anònim Abril 20, 2017 11:39 am
    Es muy triste echar la vista a tras y ver como te vas convirtiendo en una persona completamente diferente a como eras. Si, la verdad que el cariño y todo lo que conlleva te hace soportable el deterioro que vas sufriendo y no sólo en tu estado físico también en el de nuestra salud.
    Guapes Abril 20, 2017 4:27 pm
    I sense un dit de pintura
    Mónica Pin Álvarez Abril 27, 2017 10:20 pm
    Diuen que la força, fa l'unió. Entre les quatre germanes envejar juntes, com a les seve cronologia de fotografies, es una gran mostra d'estimació a le vida de cadascuna d'elles. Un èxit...!!
    Maitefre Abril 27, 2017 10:34 pm
    Quin procés més bonic. Una història de vida. M'ha emocionat.
    Anònim Abril 27, 2017 11:23 pm
    nosaltres erem 5... Una va morir de cop als 48 anys. No cal mirar enrera per saber que estem unides, sempre s'ha de mirar endevant i viure el moment. Molt macu si encara estan juntes però i quan comencin a faltar i hi hagin espais buïts? De fet que cadascú ho gestioni com li vagi millor.
    QuimaB Abril 28, 2017 12:09 am
    I fins l'últim alè juntes... què gran tenir germanes i estimar-se. Per important que sigui l'aspecte físic, més ho és el significat d'estar plegades !!!
    Anònim Abril 28, 2017 10:22 am
    No riuen ni que les matin!!
    Oriol-Imma Abril 28, 2017 11:46 pm
    Que bonica és la vida si la pots viure. No importa el envelliment, tot és bellesa.
    Syl Abril 29, 2017 12:42 am
    M'ha encantat!
    Maiki Abril 29, 2017 1:30 am
    no se va, solo cambia su concepto.
    Anònim Abril 29, 2017 1:31 pm
    L'orgull de la joventut. Les seves cares són més amables amb el pas dels anys.
    Germano Abril 30, 2017 12:18 pm
    Que bonic poder estar sempre juntes ....no tothom pot disfrutar dels seus germans tants anys
    Anònim Agost 14, 2017 5:40 pm
    Tempus fugit
    Mireia Ripoll Agost 15, 2017 9:57 am
    A mi em.sembla molt bonic. M hauria agradat tenir ne amb els meus germans. El què he trobat "curiós" és que estan molt serioses. Només algun mig somriure ....
    Anònim Agost 15, 2017 4:05 pm
    El pas del temps és evident però trobo a faltar somriures naturals i espontanis en una foto amb germanes que suposadament són felices de trobar-se!!
    Anònim Setembre 3, 2017 12:11 pm
    Para mí me parecen jóvenes desde la primera foto hasta la última, los años pasan, pero la juventud perdura interiormente. Son una belleza.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...