Era el 1975. Feia quatre anys que en Nicholas Nixon estava casat amb la BeBe. Els caps de setmana anaven a visitar els seus pares. Ell recorda aquests moments: “Era una mica avorrit, ens havíem de socialitzar”. I va ser llavors quan va proposar: “Va, anem a fer una foto”. Hi apareixia BeBe al costat de les seves tres germanes. Aleshores no sabien que allò s’acabaria convertint en una tradició. I no només això: en el testimoni d’una relació que, malgrat el temps, els anys i els tombs de la vida, s’ha anat mantenint. Aleshores elles tenien entre 16 i 26 anys. El projecte ha durat 40 anys i n’ha nascut un llibre: The Brown Sisters.


1. 1975. (D’esquerra a dreta: Heather, Mimi, BeBe i Laurie).

Foto: Nicholas Nixon



2. 1977.

Foto: Nicholas Nixon



3. 1978.

Foto: Nicholas Nixon



4. 1983.

Foto: Nicholas Nixon



5. 1986.

Foto: Nicholas Nixon



6. 1990.

Foto: Nicholas Nixon


7. 1995.

Foto: Nicholas Nixon



8. 1997.

Foto: Nicholas Nixon



9. 1999.

Foto: Nicholas Nixon



10. 2002.

Foto: Nicholas Nixon



11. 2006.

Foto: Nicholas Nixon



12. Al 2010.

Foto: Nicholas Nixon



13. Al 2011.

Foto: Nicholas Nixon



14. Al 2014.

Foto: Nicholas Nixon

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 19, 2017 | 00:16
    Anònim abril 19, 2017 | 00:16
    Que guapes !! Semblen, es veuen tan unides ....El fer-se grand no importa si tens estimació i unió. Felicitats !! Joana
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 19, 2017 | 15:30
    Anònim abril 19, 2017 | 15:30
    Impressiona fer la vista enrera però la vida es així . Tots ens fem grans i lo mes mes important es envellir am dignitat
  3. Icona del comentari de: Anònim a abril 19, 2017 | 20:17
    Anònim abril 19, 2017 | 20:17
    Quina sort poder seguir juntes ?compartint les petjades internes i externes que el pas ?del temps va deixant, i el més important, seguir estimant-se i sentint-se unides.????
  4. Icona del comentari de: Anònim a abril 19, 2017 | 20:55
    Anònim abril 19, 2017 | 20:55
    ... és una merda pel que fa al deterioramente fisic. Podem parlar de la dignitat, la maduresa, l'experiencia vital i tot això. Podem imaginar-ho veient les fotos. Però el que no cal imaginar és la decadencia fisica. Es prou evident.
    14
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a abril 19, 2017 | 20:55 23
    Respon
  5. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 00:25
    Anònim abril 20, 2017 | 00:25
    Es veu se seva unio comprensio i estimasio a traves dels anys. Jo no tenc germanes ni germans pero tenc unes amigues formidables que tambe tenim fotografies a traves de molts anys. I tanbe es molt entrenyable aquesta unio.
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 20, 2017 | 11:39
    Anònim abril 20, 2017 | 11:39
    Es muy triste echar la vista a tras y ver como te vas convirtiendo en una persona completamente diferente a como eras. Si, la verdad que el cariño y todo lo que conlleva te hace soportable el deterioro que vas sufriendo y no sólo en tu estado físico también en el de nuestra salud.
  7. Icona del comentari de: Guapes a abril 20, 2017 | 16:27
    Guapes abril 20, 2017 | 16:27
    I sense un dit de pintura
  8. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a abril 27, 2017 | 22:20
    Mónica Pin Álvarez abril 27, 2017 | 22:20
    Diuen que la força, fa l'unió. Entre les quatre germanes envejar juntes, com a les seve cronologia de fotografies, es una gran mostra d'estimació a le vida de cadascuna d'elles. Un èxit...!!
  9. Icona del comentari de: Maitefre a abril 27, 2017 | 22:34
    Maitefre abril 27, 2017 | 22:34
    Quin procés més bonic. Una història de vida. M'ha emocionat.
  10. Icona del comentari de: Anònim a abril 27, 2017 | 23:23
    Anònim abril 27, 2017 | 23:23
    nosaltres erem 5... Una va morir de cop als 48 anys. No cal mirar enrera per saber que estem unides, sempre s'ha de mirar endevant i viure el moment. Molt macu si encara estan juntes però i quan comencin a faltar i hi hagin espais buïts? De fet que cadascú ho gestioni com li vagi millor.
  11. Icona del comentari de: QuimaB a abril 28, 2017 | 00:09
    QuimaB abril 28, 2017 | 00:09
    I fins l'últim alè juntes... què gran tenir germanes i estimar-se. Per important que sigui l'aspecte físic, més ho és el significat d'estar plegades !!!
  12. Icona del comentari de: Anònim a abril 28, 2017 | 10:22
    Anònim abril 28, 2017 | 10:22
    No riuen ni que les matin!!
  13. Icona del comentari de: Oriol-Imma a abril 28, 2017 | 23:46
    Oriol-Imma abril 28, 2017 | 23:46
    Que bonica és la vida si la pots viure. No importa el envelliment, tot és bellesa.
  14. Icona del comentari de: Syl a abril 29, 2017 | 00:42
    Syl abril 29, 2017 | 00:42
    M'ha encantat!
  15. Icona del comentari de: Maiki a abril 29, 2017 | 01:30
    Maiki abril 29, 2017 | 01:30
    no se va, solo cambia su concepto.
  16. Icona del comentari de: Anònim a abril 29, 2017 | 13:31
    Anònim abril 29, 2017 | 13:31
    L'orgull de la joventut. Les seves cares són més amables amb el pas dels anys.
  17. Icona del comentari de: Germano a abril 30, 2017 | 12:18
    Germano abril 30, 2017 | 12:18
    Que bonic poder estar sempre juntes ....no tothom pot disfrutar dels seus germans tants anys
  18. Icona del comentari de: Anònim a agost 14, 2017 | 17:40
    Anònim agost 14, 2017 | 17:40
    Tempus fugit
  19. Icona del comentari de: Mireia Ripoll a agost 15, 2017 | 09:57
    Mireia Ripoll agost 15, 2017 | 09:57
    A mi em.sembla molt bonic. M hauria agradat tenir ne amb els meus germans. El què he trobat "curiós" és que estan molt serioses. Només algun mig somriure ....
  20. Icona del comentari de: Anònim a agost 15, 2017 | 16:05
    Anònim agost 15, 2017 | 16:05
    El pas del temps és evident però trobo a faltar somriures naturals i espontanis en una foto amb germanes que suposadament són felices de trobar-se!!
  21. Icona del comentari de: Anònim a setembre 03, 2017 | 12:11
    Anònim setembre 03, 2017 | 12:11
    Para mí me parecen jóvenes desde la primera foto hasta la última, los años pasan, pero la juventud perdura interiormente. Son una belleza.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix