“De petit, vaig ser testimoni de moltíssims episodis traumàtics. Vaig veure com el meu primer amic moria als nou anys, just al meu costat. Estàvem jugant amb una pilota al carrer, i va ser atropellat per un cotxe.” Donato Di Camillo va créixer a Brooklyn entre finals del 70 i principis dels 80. Aprenent a espavilar-se fos com fos.
El 2006 va entrar a la presó imputat per càrrecs fiscals. No en va sortir fins al 2012. Però cadascun dels mesos en què va estar-hi tancat no va passar en va: els va utilitzar per llegir llibres i llibres de fotografia, tant a nivell artístic com tècnic. Així en va anar aprenent.
Quan va sortir-ne, estava en llibertat condicional i en arrest domiciliari. No es podia allunyar més de 40 metres de casa. Fotografiar els carrers de Nova York es va convertir per a ell en una necessitat urgent, i va començar a retratar gent que viu al marge de la societat. “Perdona, voldria fotografiar la cruesa que veig dins teu“: és així com es presenta. Prem el clic davant de persones amb qui s’identifica, que s’arriben a obrir i li expliquen el que duen a dins.
1. Vaig veure aquesta dona fent cua en un menjador social perquè no tenia diners. Em va explicar que tenia dos fills que eren malalts mentals i que un estava començant a fumar crack. Deia: “Tot és una lluita per a mi, el meu marit em va apunyalar sis vegades, em va intentar matar. El govern el va enviar de tornava a Itàlia. Tinc una prestació social, però no és suficient.”
Foto: Donato Di Camillo
2. Casa meva.
Foto: Donato Di Camillo
Foto: Donato Di Camillo
4. Estava fent broma amb els seus amics sobre les seves dents quan el vaig trobar. Li vaig preguntar si li preocupava la seva dentadura i em va respondre: “Com? Que no és bonica?”
Foto: Donato Di Camillo
5. Un veterà de l’exèrcit dels Estats Units que amb prou feines tenia ingressos suficients per mantenir un sostre.
Foto: Donato Di Camillo
6. Patiment.
Foto: Donato Di Camillo
7. Un vell content.
Foto: Donato Di Camillo
8. “No et diré el meu nom, però et deixo que em facis una foto. Ets l’única persona que ha estat amable amb mi. La gent es pensa que sóc un gandul perquè faig el que vull. Sóc lliure, viatjo d’estat en estat sense haver-me de preocupar per totes aquestes persones falses i les seves regles de merda. M’encanta veure el món així, i això és el que faig.”
Foto: Donato Di Camillo
9. La propina del dia.
Foto: Donato Di Camillo
10. La senyoreta gat.
Foto: Donato Di Camillo
11. La disco ha mort.
Foto: Donato Di Camillo
12. Aquesta jove professora de la vida de 91 anys fa exercici cada dia, més durament que molts altres.
Foto: Donato Di Camillo
13. Es diu Rosario. Va néixer a Sicília. Quan era un nen, els seus cuidadors el van abandonar després que els seus pares morissin tràgicament en un accident de cotxe. Diu que la ferida que té a l’ull és per una baralla que va patir a l’orfenat on vivia de petit. Avui en dia, procura viure tan bé com pot amb feines ocasionals.
Foto: Donato Di Camillo
14. L’última actuació.
Foto: Donato Di Camillo
