Què has descobert durant el confinament?

Què has descobert durant el confinament? Que sé viure tancat a casa.
Què te’n quedaries? El ritme.
En què penses quan no penses? Em venen records.

4. Guido, Los Angeles.

Què has descobert durant el confinament? Vaig aprendre a apreciar la desacceleració de les nostres vides. Després d’un greu accident fa tres anys, la meva vida també es va aturar gairebé del tot durant molts mesos. Sense feina, amb poc moviment més enllà de la casa (o l’hospital) i d’estar-me allà assegut amb un temps infinit per pensar. Em va portar a formar un mantra per primera vegada a la vida: moviment -obertura- (qualitat de) vida. Amb el temps ho he omplert d’altres significats, des de la respiració fins als pensaments fins al moviment de les paraules en aquesta pantalla, etc. En aquest moment d’aturada, hi trobo moltes més interpretacions.
Què te’n quedaries? Fa poc vaig trobar el concepte de Donut Economics. La idea és que el creixement econòmic ha de tenir un sostre ecològic (la vora exterior del dònut) alhora que no permet que ningú caigui per sota del fonament social (el forat al mig del dònut).
En què penses quan no penses? Realment no sé en què, però sé qui és amb mi cada dia: la Christine va morir el maig de l’any passat. Com que va morir d’una insuficiència pulmonar, les imatges relacionades amb el coronavirus d’hospitals, ventiladors, tubs respiratoris i monitors amb nivells d’oxigen em fan reviure setmanes molt difícils, especialment ara que arriba l’aniversari de la seva mort. Però, més enllà del dol, convido i acullo totes les visites sorpresa dels records en què la proximitat, la rialla i l’amor es converteixen en un sentiment que vull preservar per sempre. 

5. Nico, Barcelona.

Què has descobert durant el confinament? He descobert que m’agraden les aquarel·les.
Què te’n quedaries? Que no vaig al col·le.
En què penses quan no penses? Jugar i avorrir-me més.

6. Sílvia (mare d’en Nico), Barcelona.

Què has descobert durant el confinament? La necessitat de parar. No m’agrada el ritme de la vida actual o pre-Covid, córrer sense sentit, sense direcció i sense veure-hi.
Què te’n quedaries? La intensitat dels moments i els lligams. Poder viure’ls i valorar, encara que alguns siguin a distància.
En què penses quan no penses? La meva ment deu estar taral·lejant alguna cançó.

7. Georgina (germana de la Sílvia), París.

Què has descobert durant el confinament? Que fa anys que duc un règim de mil vides en un any i que aquesta ha estat una més, però m’ha sorprès que tanta gent t’hi acompanyi… I que s’enyoren mentre es viuen però que després s’obliden o s’odien, directament.
Què te’n quedaries? Veure canviar l’estació i, si vols, tenir tot el sant dia per veure-ho. I que no vulguis, perquè la curiositat es mou com un escurçó.
En què penses quan no penses? Penso en el cor de la peça que obre Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns (i en una barreja de L’éducation sentimentale i Balzac).

8. Agyedo, Nairobi.

Què has descobert durant el confinament? Que la humanitat pot ser l’ostatge de la seva pròpia avarícia.
Què te’n quedaries? L’alentiment del temps, que ens ha permès reflexionar sobre coses que rarament pensem, i que ens ha donat espai per explorar aspectes quotidians de la vida per als quals no tenim paraules en la vida accelerada de l’era dels mitjans socials.
En què penses quan no penses? Ha, ha, la meva ment no para mai, el meu dèficit d’atenció no em deixa descansar, però m’agradaria estar sola i nua en una platja solitària i sentir el soroll de les onades.

9. Lluís, Pla de l’Estany.

Què has descobert durant el confinament? Potser he descobert el buit del que no es té en confinament: el buit de pacients, el buit de paisatges urbans vius, el buit de la proximitat amb els amics, que és inquietant, fins que es refà i es reactiva íntimament.
Què te’n quedaries? El temps que pots perdre amb tonteries.
En què penses quan no penses? Penso en la Viky, una amiga que està en una UCI des de fa 45 dies i potser no se’n sortirà.

10. Irene, Amsterdam.

Què has descobert durant el confinament? El confinament no ha estat tan diferent de la meva vida normal. Sempre treballo a casa i m’agrada estar sola. Per descomptat, les coses serien diferents si visqués sola. Per sort, visc amb el meu amic. Trobo a faltar les galeries i els museus, el cine i el teatre. He entès que necessito ben poc: seure al sol amb un cafè per emportar ja em fa feliç. També he descobert que m’agraden les trucades de vídeo, de sobte, els amics que viuen a l’estranger no se senten tan lluny, potser perquè estem tots en la mateixa situació. He descobert que la gent es mostra solidària, sobretot els que tenen botigues de proximitat i pocs ingressos, artistes, escriptors, cantants, actors que ofereixen la seva feina a la xarxa. He descobert que tinc més necessitat de contacte social i d’abraçar la gent del que em pensava.
Què te’n quedaries? Sobretot soc més conscient del valor de les coses petites i de la sort increïble que tinc. Voldria preservar-ho, procurar valorar les coses en lloc de queixar-me del que no tinc. També vull valorar més l’alegria d’estar amb els amics, prendre temps per ells en lloc d’estar sempre treballant. Donem moltes coses per fetes, potser això és el que he après: que no hi ha res en aquesta vida que vingui donat per sempre, que tot és especial.
En què penses quan no penses? Quan no estic pensant en una cosa en particular, em sorprèn la idea que tot podria ser molt diferent, que en el fons és una gran coincidència que sigui on soc i qui soc.

11. Letícia, Salvador de Bahia.

Què has descobert durant el confinament? Ens estem a casa totes les hores del dia recreant el que hi ha al món de fora. L’espai on ens podem amagar, se l’ha empassat una condició que no podem definir amb paraules. He viscut a moltes cases; o, millor dit, moltes cases han viscut en mi al llarg dels anys. Cases d’Anglaterra, de Rio de Janeiro, cases de matrimoni o cases de pas. Cases que només existeixen per sentir que cal anar-te’n per tornar, etc. Trobo a faltar els meus, i per tant són casa meva, òbviament. El descobriment ve de dins: casa és una construcció meva; l’arquitecta soc jo.
Què te’n quedaries? Els poemes, arrecerem-nos en els poemes.
En què penses quan no penses? He estat escrivint molt, m’hi he forçat, he organitzat una rutina de dits. L’escriptura com el salt de la supervivència, sense l’obligació de l’entrega. L’entrega és damunt de la taula, dinem amb ella, dormim amb ella, la triem.

12. Tonia, Menorca.

Què has descobert durant el confinament? Que estic molt millor sense l’estrès de la feina, no la necessito tant com pensava.
Què te’n quedaries? La tranquil·litat i el silenci.
En què penses quan no penses? Que em molesten els meus pensaments.
 
13. Peter, Oxford.

Què has descobert durant el confinament? Que el contacte virtual amb la família i els amics no és com veure’ls de carn i ossos, però les xerrades o els tallers virtuals arriben a molta més gent. Normalment treballo a casa i surto a estirar les cames pel prat del darrere, i és el que he fet també durant el confinament. Trobo a faltar les sortides al restaurant en família, el cine i les botigues. Molt.
Què te’n quedaries? No sentir el soroll de trànsit d’una autopista propera quan bufa el vent en la mala direcció mentre m’ocupo del jardí o sopem a l’aire lliure, quan no plou ni fa fred.
En què penses quan no penses? Que, no ens enganyem, vivim gairebé tots tancats la major part del temps i en general ho tolerem bé, fins i tot amb certa pau. Un somriure, un esclat de paraules al full o a la pantalla, veure i sentir una garsa o un cigne que vola o una oca que xiula abans de recollir-se al vespre. L’alosa que xerrava a terra, just ahir, a dos metres d’on era. Mai l’havia tingut tan a prop. Les passejades amb el meu pare els diumenges al matí, quan jo era un nen, fa setanta anys. Renovarà el contracte de lloguer anual, el propietari?

14. Sergi, Barcelona.

Què has descobert durant el confinament? La confirmació que necessitem els altres, fins i tot per morir.
Què te’n quedaries? Els terrats plens de sol i el silenci de 24 hores.
En què penses quan no penses? Donaria un milió, si el tingués, per saber-ho.