He ajudat la meva germana a néixer

Fa quatre anys que Paulina Splechta retrata naixements, però el que va viure a Florida va ser un dels més especials. Quan la Catherine Cook estava preparada per tenir el seu tercer fill, va proposar la Kayla, la seva filla gran de deu anys, si volia ser-hi. Ella va acceptar-ho encantada.

La mare va decidir tenir un naixement natural, i quan van arribar els moments més complicats, la filla va sortir de l’habitació una estona. “La Kayla és una nena molt empàtica, i es va preocupar de com estava la seva mare”, explica la fotògrafa. Va tornar i quan es va apropar el naixement, la Kayla va preguntar si podia agafar el nadó i el seu pare li va dir que sí, que ho farien els dos junts. “Quan es començava a veure el cap del nadó, i tocava agafar-lo, la Kayla mirava constantment el cap de la seva germana i el poderós rostre de la seva mare. A vegades feia una expressió curiosa, com si es volgués assegurar que la seva mare estava bé, i de vegades, feia cara de sorpresa, com si estigués pensant: quina dona més forta, la meva mare.

Quan la Kayla va agafar la seva germana per entregar-li a la seva mare –sota la supervisió de la llevadora Laurie Gibbons, que s’assegurava que el nadó anés amb seguretat d’unes mans a les altres–, tots estaven molt emocionats: “Vèiem com l’amor tan pur entre dues germanes es coneixia per primera vegada”. Quan el nadó ja va estar sobre el pit de la mare, el cúmul de sentiments de la Kayla va desembocar en un crit d’alleujament i d’alegria”. Si aquestes fotografies han tingut tant d’èxit és, segons la fotògrafa, perquè “és estrany veure un infant presenciant un naixement, i encara menys ajudant”. Amb aquestes imatges la fotògrafa Paulina Splechta vol mostrar que “el part no és res que s’hagi de témer ni d’amagar de portes tancades: és una celebració bonica per conèixer una nova vida i pot ser una gran experiència familiar”.

1.