Ens hem fet grans amb Cavall Fort

Des d’Ot el Bruixot o Jep i Fidel fins a la Patrulla dels Castors i els Barrufets. Des de reportatges i còmics fins a jocs i contes. La revista que arriba a tantes cases cada quinze dies va néixer el desembre del 1961. Fem un recorregut per 14 portades dibuixades per 14 il·lustradors, i revivim així la publicació amb què han crescut i s’han fet grans tants infants.

1. Número 1. Desembre del 1961, Bono.

2. Número 14. Desembre del 1962, Cesc.

3. Número 44. Abril del 1965, Joan Miró.

4. Número 324. Febrer del 1976, Josep Maria Madorell.

5. Número 423. Març del 1980, Fina Rifà.

6. Número 462. Octubre del 1980, Llucià.

7. Número 475. Maig del 1982, Maria Rius.

8. Número 812. Maig del 1996, Isidre Monés.

9. Número 869. Octubre del 1998, Cristina Losantos.

10. Número 1016. Novembre del 2004, Viladoms.

11. Número 1095. Març del 2008, Sebastià Serra.

12. Número 1261. Febrer del 2015, Juan Manuel Moreno.

13. Número 1276. Setembre del 2015, Montse Fransoy.

14. Número 1303. Novembre del 2016, Dani Jiménez.

Cavall Fort Galeria Il·lustració

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Jordi Roca desembre 21, 2016 | 15:08

Vaig néixer tot just 3 mesos abans que tu i des de sempre, des que vas sortir, a casa era la lectura obligada de tots Jo vaig aprendre català gràcies a tu. Grans records i grans moments compartits. Disfruto molt rellegint i recordant els moments i les aventures viscudes Seguiré sent el teu amic tota la neva vida Gràcies catorze pel record i l'homenatge

6

0

Respon
Mònica desembre 21, 2016 | 20:47

Hola a tothom! Jo també vaig aprendre a llegir amb el Cavall Fort, cap allà als anys 70... Ja als 80, hi va haver una sèrie que em va encantar, el protagonista es deia Fil·lalici i anava a la recerca de "L'A". Era un gran misteri ja que no se sabia ben bé què era, això de "L'A", li passaven tota mena d'aventures i l'acompanyaven personatges molt estrambòtics... Finalment en Fil·lalici arribava al seu destí, que només el lector sabria que era una illa en forma d'A, pertanyent a un arxipèlag que vist des de l'aire deia "ATLÀNTIDA"... Algú més la recorda? Seria fantàstic poder-la recuperar!

2

0

Respon
JOAQUIM cARBÓ desembre 27, 2016 | 10:20

Mònica, Ens parles d'un personatge i unes aventures un pèl surrealistes. Els col·laboradors més antics de Cavall Fort no l'hem oblidat perquè l'estimem molt. En alguna reunió del consell de redacció hem parlat de la possibilitat de tornar-lo a publicar o d'oferir-ne noves aventures, si n'hi ha. En tornaré a parlar a la propera reunió. Qui estaria molt content que ho féssim seria Albert Jané, que s'havia divertit molt traduint aquestes historietes. És possible que hi hagi dificultats pels drets de reproducció. Han passat molts anys, els autors qui sap on paren, les agències que els representaven, també. Però t'asseguro que insistiré prop dels que entenen en aquestes qüestions per tal que ho investiguin. Una pregunta que em faig: com se'l prendrien, un personatge tan singular, els lectors més joves d'avui? Seria curiós provar-ho, encara que només fos per saber-ho.

1

1

Respon
Sail desembre 30, 2016 | 07:58

Tot el que té a veure a Cavall Fort, m'agrada. Sóc alguns anys més gran que ell. El dia que no n'hi sàpiga treure el suc, tampoc em donaré de baixa. Seria llarg d'explicar la nostra llarguíssima relació... Per molts anys més!!!

0

0

Respon
Miquel Pujadó desembre 31, 2017 | 18:01

Es tracta de Philémon, personatge publicat a Pilote per Fred, un dels pals de paller d'Hara Kiri (després, Charlie Hebdo) amb Cavanna, Reiser, Choron... L'humor de Fred era d'un surrealisme profundament poètic.

0

0

Respon
Joan desembre 06, 2021 | 20:08

Gràcies al Cavall Fort, entre altres moltes coses, a principis dels anys 70 vaig aprendre que en català -i altres moltes llengües- l'expressió escrita per a imitar una rialla és ha, ha, ha, abans i tot, de poder estudiar poc més tard la llengua catalana amb el llibre "El Faristol" en dissabtes i doncs, fora d'horari escolar, gràcies a un mestre que ens l'ensenyava sense cobrar, per la qual cosa després de tants anys em fa "al·lucinar" quan en un comentari o text en català ho veig escrit massa sovint amb J (?!). Quan ho veig penso, anem pas bé i on i com deuen haver estudiat la llengua els que ho escriuen amb J...

Respon
Francesc Nicolau i Pous desembre 07, 2021 | 09:53

Com ha anat canviant amb el temps aquesta revista! Jo en vaig ésser col·la borador pràcticament des de l'inici, invitat pel meu amic el diguixant Llucià Navarro que era de l'equip dels fundadors, També molt aviat hi començà a publicar els seus dibuixos un altre gran amic meu. en Josep Madorell, que ens obsequià emb els seus entranyables Jan i Trencapins durant anys. La meva aportació va ser de sèries referents a ciències. La sèrie sobre astronomia fou anunciada en portada al n. 324 de CAVALL FORT ( com ho mencioneu en això que ens diu de com us heu fet grans amb la revista) . D'ençà d'aleshores ha plogut molt... Jo ja he complert 91 anys i em veig vell i xaruc, però us felicito per haver tirat endavant fins a passar de 60 anys aquesta inoblidable revisteta, que començà amb pocs recursos però amb molta bona volunyat. Endavant!

Respon
Anònim desembre 07, 2021 | 09:55

Com ha canviat amb els anys aquesta revista! Jo vaig ésser els primers col:la boradors in vitat pel meu amic el dibuixant Llucià Navarro que era un dels del grup de fundadors amb l'Albert Jané i altres, i la mava col·la boració va ser durant molts anys contínua. També hi començ'a a publicar molt aviat un altre amic meu entranyable, en Josep Madorell (a.c.s.) que ens obseqyuià durant tants anhys amb els seus Jan i Trancapins, a part d'altres il·lustracions. Pel que fa a mi, vaig publicar-hi diverses s'eries d'articles. Una d'elles va ser la d'astronomia que s'anubncià a la portada del n. 324, com heu recordat ara vosaltres

Respon
Francesc Nicolau i Pous desembre 07, 2021 | 12:46

Perdoneu. Soc el mateix Francesc Nicolau. autor del comentari que ja porta el meu nom i també dl que posa anònim. Aquest segon l'he escrit abans però se m'ha anat abans de posar el nom i pensava que s'havia esborrat i per això he repetit, afegint-hi algun detallet més. El que vull ddir-vos ara és que hi he notat una equivocació enorme: he posat Jan i Trencapins en comptes de posar Jep i Fidel. No entenc com m'ha pogut passsat una cosa tan descabellada...És veu ben bé que ja soc un velll xaruc de debò Perdó!

Respon

Mariona gener 31, 2022 | 08:52

Senyor Nicolau, totes ens equivoquem, tinguem l'edat que tinguem, no ens demani perdó! Li volia dir que he estat professora de Ciències a EGB i a Primària al llarg de quaranta anys i crec que el meu interès per la ciència me'l va despertar vostè quan jo era joveneta, amb els seus textos al Cavall Fort Moltes gràcies!

Respon

Isabel Torras Genís desembre 18, 2021 | 15:20

A mi Cavall Fort també m'ha acompanyat des de ben petita. La meva mare els enquadernava quan acabava l'any, i els llegíem i rellegíem. M'encantava!! I m'encanta! A mi també m'agradaria q tornés l'aventura de l'A de Philèmon: era genial!! Felicitats pels 60 anys! Tinc l'orgull d'haver-hi publicat un parell de contes. Esperem q hi hagi Cavall Fort per molts anys més!!!

Respon
Maria desembre 20, 2021 | 23:54

La revista Cavall Fort m'ha acompanyat des de petita, també. A casa els pares també vam aprendre català llegint-la. I jo vaig subscriure-hi la meva primera filla quan va néixer, i, fins avui, trenta sis anys després, encara no sé com deixar la subscripció. No m'hi veig en cor perquè hi estic enganxada. A casa sempre ens ha agradat a tots llegir-la. Fins avui he conservat moltes revistes enquadernades desitjant que un dia els nets que arribin també en gaudeixin. Crec que és una revista extraordinària, tant per la defensa de la llengua catalana com per totes les històries i la informació que hi ha. Desitjo que segueixi havent-hi Cavall Fort per molts anys més!

Respon