Hem sobreviscut

14 dibuixos en què una mare mostra com ha passat les festes amb la seva filla de dos anys

Arxivat a: Galeria, Passadís

La meva filla Valentina té més de dos anys i mig. Aquest, podríem dir que ha estat el primer Nadal que ha viscut amb la intensitat que aquestes festes “mereixen”. O almenys amb la intensitat que la societat en què vivim li ha atorgat al Nadal. Adoptar un tió de Nadal, alimentar-lo i cuidar-lo perquè et cagui regals, fer-lo cagar a l’escola, a casa, a casa els avis, les múltiples i multitudinàries reunions familiars, els excessos alimentaris, el descontrol dels sucres, els dinars que es converteixen en berenars o sopars, l’afusellament de la rutina, els regals que havies demanat i els que no perquè a tothom li fa il·lusió fer-ne, la carta als Reis, i un llarg etcètera.

I jo, que soc mare primerenca, m’he vist de cop immersa en aquest paripé tan màgic i he adoptat un rol que en moltes ocasions no he sabut defensar o interpretar com hauria volgut. Si educar ja és complicat de per si, aquest Nadal s’ha convertit en una gimcana on trobar l’equilibri ha estat difícil per no dir impossible. He acabat acceptant que la situació sovint no estava a les meves mans. Què faig? Em fustigo? O em relaxo? Saps què? Ho dibuixo, que això sempre és terapèutic. Si més no haurà sigut un Nadal productiu i inspirador.


1.



2.



3.



4.



5.



6.



7.



8.


9.



10.



11.


12.



13.


14.

Comentaris

    Anònim Gener 8, 2019 7:00 am
    M'ha encantat. Molt xules les il-lustracions i del tot cert el missatge. Gràcies.
    Anònim Gener 8, 2019 10:30 am
    Andrea, boníssima la teva crònica! Com a mare primerenca d'un nen de dos anys i mig et puc dir que he experimentat cadascuna de les teves vinyetes amb una exactitud matemàtica! Quin riure! Gran anàlisi del Nadal que ara toca, ben lluny dels d'abans però que repetiria any rere any tot i les seves pegues :)
    Aina Gràcia Gener 8, 2019 11:44 am
    Simplement bonissim. Felicitats!! Soc mare de dos criatures, de 5 i 2 anys. Totalment identificada. No he pogut para de riure en totes les vinyetes. GENIAL
    Anònim Gener 8, 2019 1:39 pm
    Jo que ja soc iaia de tres, us puc dir que veure la cara de satisfacció, de sorpresa,d'inocència dels menuts, i no tan menuts val més que tot l'or del món...val la pena deixar-se portar, sense passar-se,per la màgia del Nadal. Quin hivern més aborrit que seria. Ben certs els dibuixos i ben explicat. Tot canvia amb els anys...
    Anònim Gener 8, 2019 3:58 pm
    Quan has lluitat perquè a cada casa només hi hagi un regal. Quan acabes desistint perquè veus que és impossible, que no et faràn cas. Quan arriba el dia de reis, després de fer cagar quatre vegades al tió, para noel,etc...i una de les padrines , de les que més insistien en regalar i que un regal per casa és poc, et diu " no sé perquè se li regalen tantes coses a les criatures, amb tanta cosa no saben gaudir"...i penses en penjar-la però et guardes les ganes.
    Cristina G. A. Gener 8, 2019 4:09 pm
    Genial, aquestes il.lustracions són divertidíssimes! M'encanta com tractes temes del dia a dia sense embuts i amb aquest toc d'humor. Senzillament genial!
    N39 Gener 8, 2019 5:54 pm
    És tal com raja. Jo ho he viscut des de la perspectiva del tiet, i m´he sentit plenament identificat en "quina punyetera part no ha quedat clara?!!?" Uns dibuixos que fan somriure. Felicitats!
    Lorena Gener 9, 2019 9:39 am
    Andrea ens ajudes molt a riure de les dificultats. Es com si les teves vinyetes expliquesdin el Nadal que hem viscut nosaltres tambe, i riure del que se’ns escapa resulta molt terapeutic. Gracies!!!!
    Anònim Gener 9, 2019 10:19 am
    Boníssim! Tenim dos nens de 4 anys i 5 mesos i aquest ha estat el nostre Nadal pràcticament calcat. Crec que les de la primera vinyeta són totes de la meva família! I la vinyeta del tió... el nostre fill gran va agafar febre cagant el tió l’any passat... enguany, febrícul.la, hem millorat:)
    L'àvia Gener 7, 2020 12:24 pm
    Sóc àvia de tres nens. Un que té 14anys, l'altre 3 i el petit 8 mesos. Et dono les gràcies per la teva iniciativa de dibuixar la disbauxar d'aquests dies. Ho has encertat de ple. I si et serveix la meva experiència et diré què no pateixis, tu continua fent el què penses. Els nens com expliques en un dels teus dibuixos recorden allò en què tu ni has donat importància. Pensa que ells juguen molt i molt bé amb els elements que troben al camp. Després de festes ho guardes tot i a gaudir que tens davant una gran escola. Felicitats guapa!!!

Respon a Cristina G. A. Cancel·la les respostes

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...