“Quan el vaig veure era com un guerrer que acabava de guanyar la seva primera batalla”. El fill del fotògraf Christian Berthelot va arribar al món en una cesària d’emergència. De la fragilitat d’aquest moment, també va néixer la idea de fer el projecte fotogràfic Cesar. És així com el fotògraf retrata la delicadesa i la força dels primers instants. Les tisores que tallen el cordó umbilical. Els plors, l’esforç, la vida.

Lize. Naixement: 24/12/2014 a les 8:49. Pes: 3,574 kg. 9 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Margaux. Naixement: 11/04/2014, a les 8:41. Pes: 3,120 kg. 7 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Louann. Naixement: 12/04/2013 a les 8:40. Pes: 3,574 kg. 14 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Steven. Naixement: 21/12/2013 a les 16:31. Pes: 2,425. 15 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot

Chloé. Naixement: 18/01/2013 a les 8:34. Pes: 3, 620 kg. 11 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Léanne. Naixement: 8/04/2014 a les 8:31. Pes: 1,745 kg. 13 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Romane. Naixement: 20/05/2014 a les 10:51. Pes: 2,935 kg. 8 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Liza. Naixement: 26/02/2013 a les 8:45. Pes: 3,200 kg. 3 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Maël. Naixement: 13/12/2013 a les 16:52h. Pes: 2,800 kg. 18 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot


Kevin. Naixement: 27/12/2013 a les 10:36. 4,366 kg. 13 segons de vida.

Foto: Christian Berthelot

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a agost 27, 2017 | 18:56
    Anònim agost 27, 2017 | 18:56
    Sembla que tenim un dolor molt fort quan neixem. Als meus vuitanta un anys sempre en deman: com dou ser de bo el ventre d'una mare si quan ens ajuden a sortir fem tan mala cara. Es que venim d'un món molt confortable. Ho compar quan dins el mar me deix gronxa per les ones. Afic el cap dins l'aigua i el trec fins a mitja orella i sent el murmuri de les ones que van i venen. Llavors hi pens en la panxa d'una mare. Jo que ja estic mes aprop de la mort que de la vida a vegades pens que aquesta ha de ser mes dolça que el neixament. Tenim molts de moments ben dolorosos en aquest món, per tant me sembla que la mort ha de ser retornar al lloc d'on hem vingut, que serà una cosa que no ens doldrà deixar i que ens tornarem trobar acollits com si tornassim a entrar en el món on nasqueren d'amor de dues persones que foren els culpables de la nostra vida.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa