Jo era aquesta

14 imatges en què persones grans es veuen reflectides a si mateixes quan eren joves

Arxivat a: Galeria, Passadís

El fotògraf Tom Hussey signa una sèrie d’imatges en què persones velles es veuen a si mateixes de joves quan es miren en un mirall o en el reflex d’un vidre. Va tenir la idea gràcies a un veterà de la Segona Guerra Mundial que va exclamar: “No em puc creure que estigui a punt de fer vuitanta anys. Em sento com quan vaig tornar de la guerra. Em miro al mirall i hi veig el noi que vaig ser”.

1. 

Foto: Tom Hussey

 

2.

Foto: Tom Hussey

 

3.

Foto: Tom Hussey

 

4.

Foto: Tom Hussey

 

5.

Foto: Tom Hussey

 

6.

Foto: Tom Hussey

 

7.

Foto: Tom Hussey

 

8.

Foto: Tom Hussey

 

9.

Foto: Tom Hussey


 
10.

Foto: Tom Hussey

 

11.

Foto: Tom Hussey

 

12.

Foto: Tom Hussey

 


13.

Foto: Tom Hussey

 

14.

Foto: Tom Hussey

Comentaris

    Jep Quintas Març 29, 2016 2:20 pm
    ...impactant i pedagògica
    APC Març 29, 2016 2:43 pm
    No soc tan gran, però ja comença a passar-me aixó. Els anys passen molt depressa. ; )
    portselvatana Març 29, 2016 3:15 pm
    El pas inexorable del temps. La joventut i l'ofici, un mirall fronterer i la vellesa plàcida. L'entorn de les fotografies és molt agradable.
    Anònim. Tossa Montornès Març 29, 2016 4:03 pm
    Es ven cert, i ha dies que veus el jove que vas ser i dies que penses , que gran que me fet2016
    Anònim Març 29, 2016 4:14 pm
    Potser per aquest motiu, alguns malalts d'alzeheimer quan veuen la seva imatge en un mirall no es coneixen i pregunten a la imatge tu qui ets? o què vol aquest?. El meu pare ho fèia.
    RODAMON Març 29, 2016 4:25 pm
    La bellesa de la experiència és la vellesa de les nostres il.lusions, però sense morir, perquè encara suren als nostres cors. Jo em desperto de vegades creient-me aquell noi de 14 anys que encetava la vida...aviat en faré 45...i encara no m´hi he acomodat...
    Anònim E.M.E Març 30, 2016 7:35 pm
    Sort en tenim del pas del temps, si no la vida la viuríem menys i el final seria molt angoixant.
    Beppa Març 30, 2016 10:15 pm
    Molt interessant contemplar el conjunt i molt emotiu per a cadascuna de les persones retratades.
    M.P Abril 8, 2016 12:23 am
    ohhhhh percios i molt emotiu, penses amb tu com et passa de rapit el temps i en el teus pares , els recordes joves , i vitals i en la realitat ja s'han fet grans,es un sentiment entre plenitut ,temdresa i anyorança....
    Anònim Abril 26, 2017 12:00 am
    Emotiu, tendre, estrany...molt bonic
    Anònim Abril 26, 2017 2:58 pm
    Impresionant. Mai ho había vist aixis. Gracies
    Xlorente Maig 3, 2017 7:01 pm
    El nostre món emocional...

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...