El fotògraf Tom Hussey signa una sèrie d’imatges en què persones velles es veuen a si mateixes de joves quan es miren en un mirall o en el reflex d’un vidre. Va tenir la idea gràcies a un veterà de la Segona Guerra Mundial que va exclamar: “No em puc creure que estigui a punt de fer vuitanta anys. Em sento com quan vaig tornar de la guerra. Em miro al mirall i hi veig el noi que vaig ser”.

1.

Foto: Tom Hussey



2.

Foto: Tom Hussey



3.

Foto: Tom Hussey



4.

Foto: Tom Hussey



5.

Foto: Tom Hussey



6.

Foto: Tom Hussey



7.

Foto: Tom Hussey



8.

Foto: Tom Hussey



9.

Foto: Tom Hussey



10.

Foto: Tom Hussey



11.

Foto: Tom Hussey



12.

Foto: Tom Hussey


13.

Foto: Tom Hussey



14.

Foto: Tom Hussey

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jep Quintas a març 29, 2016 | 14:20
    Jep Quintas març 29, 2016 | 14:20
    ...impactant i pedagògica
  2. Icona del comentari de: APC a març 29, 2016 | 14:43
    APC març 29, 2016 | 14:43
    No soc tan gran, però ja comença a passar-me aixó. Els anys passen molt depressa. ; )
  3. Icona del comentari de: portselvatana a març 29, 2016 | 15:15
    portselvatana març 29, 2016 | 15:15
    El pas inexorable del temps. La joventut i l'ofici, un mirall fronterer i la vellesa plàcida. L'entorn de les fotografies és molt agradable.
  4. Icona del comentari de: Anònim. Tossa Montornès a març 29, 2016 | 16:03
    Anònim. Tossa Montornès març 29, 2016 | 16:03
    Es ven cert, i ha dies que veus el jove que vas ser i dies que penses , que gran que me fet2016
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 29, 2016 | 16:14
    Anònim març 29, 2016 | 16:14
    Potser per aquest motiu, alguns malalts d'alzeheimer quan veuen la seva imatge en un mirall no es coneixen i pregunten a la imatge tu qui ets? o què vol aquest?. El meu pare ho fèia.
  6. Icona del comentari de: RODAMON a març 29, 2016 | 16:25
    RODAMON març 29, 2016 | 16:25
    La bellesa de la experiència és la vellesa de les nostres il.lusions, però sense morir, perquè encara suren als nostres cors. Jo em desperto de vegades creient-me aquell noi de 14 anys que encetava la vida...aviat en faré 45...i encara no m´hi he acomodat...
  7. Icona del comentari de: Anònim E.M.E a març 30, 2016 | 19:35
    Anònim E.M.E març 30, 2016 | 19:35
    Sort en tenim del pas del temps, si no la vida la viuríem menys i el final seria molt angoixant.
  8. Icona del comentari de: Beppa a març 30, 2016 | 22:15
    Beppa març 30, 2016 | 22:15
    Molt interessant contemplar el conjunt i molt emotiu per a cadascuna de les persones retratades.
  9. Icona del comentari de: M.P a abril 08, 2016 | 00:23
    M.P abril 08, 2016 | 00:23
    ohhhhh percios i molt emotiu, penses amb tu com et passa de rapit el temps i en el teus pares , els recordes joves , i vitals i en la realitat ja s'han fet grans,es un sentiment entre plenitut ,temdresa i anyorança....
  10. Icona del comentari de: Anònim a abril 26, 2017 | 00:00
    Anònim abril 26, 2017 | 00:00
    Emotiu, tendre, estrany...molt bonic
  11. Icona del comentari de: Anònim a abril 26, 2017 | 14:58
    Anònim abril 26, 2017 | 14:58
    Impresionant. Mai ho había vist aixis. Gracies
  12. Icona del comentari de: Xlorente a maig 03, 2017 | 19:01
    Xlorente maig 03, 2017 | 19:01
    El nostre món emocional...

Respon a M.P Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa