La potència educativa de l’art

El Macba posa en marxa la seva proposta d'activitats educatives per al curs 2021-2022

Arxivat a: MACBA, Propostes, Passadís
Foto: Macba
Foto: Macba

On es troben l’art i l’educació es pot assajar el present i especular sobre futurs possibles. L’escola, com el museu, són institucions de control de sabers legitimats, però també ho han de ser d’experimentació i trobada, d’emancipació i transformació. En temps incerts i de dissens, cal oferir una educació i uns museus amables i porosos, que responguin com a cossos actius i d’escolta, que es deixin afectar per la vida més pròxima, que es deixin tocar pel barri sense donar l’esquena al conflicte.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) concep l’educació com un eix vertebrador que articula el paper del museu al barri que l’acull, el Raval, i vol involucrar tots els actors del seu voltant per promoure la reflexió i la participació col·lectives a través dels tallers, cursos, grups de treball o visites del seu programa educatiu, que compten sempre amb l’acompanyament d’artistes educadors. 

Un dels grans reptes del programa educatiu del Macba és trencar les lògiques tradicionals en relació amb qui en sap i qui no en sap, qui aprèn i qui ha d’ensenyar. Aquest treball educatiu té les arrels en una crítica al model d’educació disciplinària i s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica d’alliberament per mitjà de la qual posar en dubte les categories fixes en l’àmbit educatiu i la concepció de l’aprenentatge com a acumulació de coneixements.

Per a aquest curs 2021-2022, el Macba ha bastit un programa d’activitats de diferents formats pensades per a infants d’Infantil i Primària, de Secundària i Batxillerat, per al professorat i també adreçades a les escoles d’educació especial. Totes les propostes (les podeu consultar aquí) s’inclouen en alguna de les cinc idees força del programa educatiu del museu:


Treball amb la Col·lecció

La mostra permanent Un segle breu: Col·lecció MACBA fa un recorregut que comença el 1929 i fins ara i té el seu nucli en les transformacions de l’art de la dècada dels seixanta. Aquests grans canvis van ser en part conseqüència de l’activació de la societat civil i els moviments socials: des de les lluites per als drets civils i l’alliberament sexual fins als moviments ecologistes, pacifistes o de descolonització. Les propostes educatives d’aquest àmbit parteixen de les poètiques i polítiques desplegades pel conjunt de la Col·lecció, entesa més com un lloc d’experimentació i reflexió crítica que no com un espai d’afirmació.


Cossos i espai

Una de les principals característiques de l’art és que activa cossos i subjectivitats a través dels sentits. El treball educatiu del museu parteix del desig de despertar els cossos de l’anestèsia a la qual ens sotmet el projecte neoliberal amb la seva abundància d’imatges i estímuls; però també de pensar el cos des d’una perspectiva social: definit per una sexualitat, un gènere, una identitat, un origen i una classe. En aquest àmbit, el museu es pensa com un lloc que mobilitza els sabers del cos i, precisament en el context de la pandèmia, pensar i actuar des dels cossos és un gran repte.


Qüestionar la normalitat

El Macba vol generar processos en què puguin donar-se «pedagogies rares», que qüestionen els rols establerts, les identitats fixes i que exploren altres formes de relació entre educadors i educands amb el saber, però també entre si. I no només des de la pràctica reflexiva, sinó també des de l’activitat educativa. Pensar en altres maneres de relacionar-se amb el saber i entendre l’educació com una pràctica d’interrupció de la normalitat, com un espai que trenca amb la imaginació reguladora.


Alliberar la pedagogia

L’experiència de l’art pot ser molt alliberadora per la seva enorme capacitat d’activar el conjunt dels sentits i, amb ells, la imaginació política. Aquest àmbit vol incidir en la dimensió comunitària, col·lectiva, que hi ha darrere de cada acció educativa, i entendre el pensament i la imaginació com a processos multidimensionals que escapen de la disjuntiva pensar/actuar i que sempre participen d’un conjunt de situacions, relacions i accions determinades.


El Museu al barri

La proximitat és un espai idoni per plantejar-se determinades realitats: des de qüestions migratòries, temes vinculats amb l’habitatge, el desplaçament i la lluita pels drets socials fins a les relacions laborals o la convivència entre cultures. El Macba vol treballar «amb» i «dins» el barri, buscant punts de trobada intergeneracionals des d’on puguem estar amb altres persones i aprendre junts. És essencial establir relacions de col·laboració duradores, flexibles i sense jerarquies amb les comunitats i els agents de l’entorn del museu. Mantenint una interlocució per manent amb algunes entitats del barri del Raval, com l’escola Castella, que aquest any ha sigut resident al museu, o la relació de llarga durada que el museu ha començat amb el col·lectiu de les Metzineres.

Foto: Macba
Foto: Macba

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...