Tomioka Tessai, retrat pòstum d’Ōtagaki Rengetsu (detall). Pintura sobre paper, 33,3 x 63,5 cm. Col·lecció particular.
Rengetsu és representada escrivint un poema en un tanzaku i vora a un torn de ceràmica, amb una tetera i una tassa fets a mà al costat.


La flor de lotus creix en aigües brutes i pudents però, en canvi, és d’una gran bellesa i símbol de puresa en la cultura budista. Sobreviure en un entorn difícil és el seu mantra, és una metàfora de resiliència i força d’esperit. D’altra banda, la lluna es relaciona amb el concepte d’il·luminació. Per això no és estrany que Ōtagaki Nobu (1791-1875), just després d’enviudar per segon cop i quan ja havia perdut tres fills, adoptés el nom Rengetsu, que significa ‘Lluna de lotus’, quan va decidir fer-se monja budista, embarassada encara del segon marit. Amb una àmplia formació intel·lectual i mestra d’arts marcials, filla d’un samurai i una geisha i adoptada per un oficial, tenia 33 anys quan va fer el pas de fer-se monja i retirar-se amb el seu pare a un temple. La vida no va deixar de donar-li grans cops als anys següents: van morir els seus dos darrers fills als 7 i 5 anys, respectivament. Quan poc després també va morir el pare, l’únic familiar que li quedava, Rengetsu va haver de buscar-se un mitjà per viure i va trobar en la ceràmica, la pintura, la poesia i la cal·ligrafia un nou camí per créixer des de l’adversitat, com fa la flor de lotus.

Ōtagaki Rengetsu va esdevenir una artista molt reclamada. Sempre en contacte amb intel·lectuals i artistes de Kyoto, va començar a inscriure a les seves ceràmiques –bols, teteres, etc.– i pintures els seus poemes, senzills i sensibles que canten a la natura i a moments de la vida quotidiana. Ho feia amb una cal·ligrafia molt particular, molt fluida i bonica, que ha esdevingut un dels cims de la cal·ligrafia japonesa. Malgrat que obtenia molts guanys amb la venda de les seves obres –es calcula que va arribar a produir unes 50.000 peces–, va portar sempre una vida austera i regalava els seus diners, fins al punt que es va arribar a construir ponts amb les seves donacions. Els seus objectes eren copiats per altres ceramistes i ella no tenia cap problema a inscriure cal·ligrafies amb els seus poemes en peces fetes per altres i d’aquesta manera augmentar-ne el valor.

Ōtagaki Rengetsu. Bol de te, c. 1875. Gres. Col·lecció NAEJ
Ōtagaki Rengetsu. Bol de te, c. 1875. Gres. Col·lecció NAEJ

Rengetsu és ben coneguda al Japó i és considerada un dels grans poetes i artistes del segle XIX en aquell país. En canvi, la seva obra és molt desconeguda a Occident i no s’havia exposat mai a Europa fins ara. Per això l’exposició d’aquesta artista, que es pot veure fins al pròxim 29 de maig al Monestir de Pedralbes de Barcelona, és excepcional perquè és el primer cop que es pot contemplar la seva obra aquí. La lluna de Lotus, que s’emmarca dins de la programació del monestir especialitzada en els estudis de gènere i espiritualitat i divulgar l’obra de dones silenciades, aplega 74 obres de Rengetsu, entre les quals 36 ceràmiques, 30 pintures i fragments de cal·ligrafia. Totes les obres pertanyen a la Col·lecció NAEJ alemanya, el propietari de la qual, Alfonso Naej, és un apassionat absolut de l’obra de Rengetsu i el seu col·leccionista privat més important del món. “Quan la vaig descobrir, vaig quedar fascinat per la simplicitat i potència de la seva obra”, assegura.

Amb el seu muntatge i il·luminació, l’exposició potencia el component espiritual de l’obra de Rengetsu. En els seus quatre àmbits es repassa el seu vessant com a poeta, cal·lígrafa i ceramista i l’art com a pràctica espiritual, ja que per ella la poesia i la ceràmica era una manera més de resar i meditar i apropar-se al missatge de Buda. El nord-americà John Stevens, especialista en art budista, que comissaria la mostra juntament amb Ricard Bru, assegura que a més a més de donar a conèixer a aquesta artista tan desconeguda aquí, “passejar per l’exposició ha de ser com una mena de meditació i que les peces connectin amb el visitant i li retornin l’esguard”. Per Rengetsu “la forma era necessària per trobar la veritat”.

Ōtagaki Rengetsu i Wada Gesshin, c. 1872. Tinta sobre paper. Col·lecció NAEJ

Vida quotidiana, pregària, meditació, contemplació i art. En l’obra de Rengetsu no hi ha separació entre aquests conceptes, per això en les seves peces de ceràmica no hi ha ostentació de cap mena, siguin simples bols o els estris creats per a les cerimònies del te. Un dels trets d’aquests objectes és que en molts hi veiem les marques i empremtes dels dits i mans de Rengetsu, que passen a formar part de la forma de la peça. L’altra gran característica de la seva ceràmica és la cal·ligrafia dels seus propis poemes, amb signes molt propis -que necessiten traducció fins i tot per als mateixos japonesos-, d’una gran bellesa. Com en una pluja en vertical, la mateixa cal·ligrafia apareix en els anomenats tanzaku, papers allargats que es munten en un rotlle per decorar estances de manera permanent o per a moments de cerimònia. Altres pintures sobre paper són de fet il·lustracions dels seus poemes o estan fetes en col·laboració amb altres creadors.

Un dels artistes amb qui Rengestu va formar un tàndem important va ser el sacerdot Wada Gesshin, anomenat Gozan, que també es va ordenar monjo budista després d’enviudar. Gessin practicava un tipus de budisme esotèric i havia experimentat la il·luminació després d’observar la lluna plena de tardor. Rengetsu va viure els darrers anys de la seva vida al temple de Gessin, la qual cosa facilitava el seu treball conjunt, com les obres on apareix la lluna i ella hi escriu poemes com aquest: “Aquí a Naniwa/boira entre les ones,/al fons del fons arriba; ni soc capaç de veure/la lluna emboirada. Rengetsu. 77 anys”. I signa també amb l’edat, cosa que va fer a partir dels 70, una edat molt important per a la cultura japonesa. Ricard Bru remarca que el suport per a la poesia de Rengetsu va ser la seva obra plàstica i que ara és especialment important que amb motiu de l’exposició s’hagin traduït al català per primer cop una setantena dels seus poemes.

Ōtagaki Rengetsu. Braser ryōro, c. 1868. Gres. Col·lecció NAEJ
Ōtagaki Rengetsu. Braser ryōro, c. 1868. Gres. Col·lecció NAEJ

La vida de Rengetsu ja és prou de pel·lícula, però les llegendes i històries sobre ella abunden al Japó. Una d’elles és que era una dona de gran bellesa, fins i tot amb el cap rapat de monja. Diuen que cridava tant l’atenció que ella mateixa, per no caure en la vanitat, va acabar arrencant-se les dents. No va servir de res perquè igualment tothom la continuava veient bellíssima.

Però la llegenda més famosa sobre ella, que es creu que pot tenir molta part de veritat, és que el 1868, quan ella tenia 77 anys, durant la guerra civil de Boshin, va aturar un atac del general Saigõ Takamori –considerat el darrer samurai– a la ciutat d’Edo. Rengetsu va anar als afores de la ciutat la nit abans de l’atac i va entregar al general aquest poema: “Tant els qui lluiten/com els qui són vençuts/de cor tots som/consemblants habitants/del mateix terrer noble”. El poema va commoure tant a Takamori que va ordenar que s’aturés la guerra.

Ōtagaki Rengetsu, c. 1872. Tinta sobre paper. Col·lecció NAEJ
Ōtagaki Rengetsu, c. 1872. Tinta sobre paper. Col·lecció NAEJ

La lluna de Lotus

Fins al 29 de maig del 2022 al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

L’exposició presenta per primera vegada a la ciutat i al país la vida i l’obra extraordinària d’una gran poeta i artista de Kyoto, Ōtagaki Rengetsu, un exemple de com l’art i la mirada poètica poden esdevenir un sospir i, alhora, un revulsiu en la lluita i el gaudi d’una vida efímera.

Nou comentari

Comparteix