Vaig néixer al Far West català (Lleida) l’any 1988. A primària, quan em preguntaven què volia ser de gran sempre responia “escriptora i bohèmia”. No tenia massa clar què havia de fer per ser cap d’aquestes dues coses, així que al final em vaig decidir per estudiar magisteri d’educació infantil i seguir conservant una mica d’aquesta innocència.

Amb 21 anys i un títol signat per un rei d’un castell llunyà, vaig endinsar-me en el fascinant món de les substitucions i interinatges de l’escola pública catalana. Vaig anar rodant per tot de centres ben diferents: alguns de petits i amb ràtios de 12 alumnes, alguns de tan grans que mai vaig acabar de saber-me el nom de tots i totes les meves companyes… A cada escola anava vivint aventures que em feien petar de riure i jo, que sempre he xerrat pels descosits, anava explicant aquestes anècdotes de mestra novella a qui em volgués escoltar.

Amb 29 anys, quan ja portava tot un sac d’experiències viscudes, en Sergi Bertran, el meu company de somriures, em va dir: “I si ho dibuixem?”. Nosaltres feia poc que havíem obert un petit estudi de disseny i il·lustració (MOMO Estudi) a Lleida i em va semblar ben emocionant compartir totes aquestes vivències. Des de llavors, treballem per treure cada setmana una nova tira de La mestra interina i demostrar que per ser mestra has d’aprendre a riure’t de tu mateixa.


1.



2.



3.



4.



5.



6.



7.



8.



9.



10.



11.



12.



13.



14.



15.



16.



17.



18.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Irista a setembre 10, 2018 | 12:44
    Irista setembre 10, 2018 | 12:44
    Aquest any començo a estudiar magisteri als meus 40 anys. M'ha encantar!
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 10, 2018 | 21:39
    Anònim setembre 10, 2018 | 21:39
    Pot ser podrias fer un compte amb totes les vinyetes. M'ha encantat
  3. Icona del comentari de: Magda Benet a setembre 19, 2018 | 20:57
    Magda Benet setembre 19, 2018 | 20:57
    Teniu feina x sempre. Els nens no deixen mai de sorprendre't. Avui un nen havia de llegir "peu" i em diu "Pala", despres de reiterar que llegís les lletres, i ell insistir en "pala" li pregunto on es la "A". Em contesta més content que un gingol: A marxat!
  4. Icona del comentari de: Pepo a octubre 31, 2018 | 16:14
    Pepo octubre 31, 2018 | 16:14
    M'han agradat molt, he estat durant força temps profe de P-3 i t'asseguro que són escenes que poden ser compartides. Tots són reals com la vida mateixa, "l'abrigat bé" és un fet universal i característic dels dies freds

Nou comentari

Comparteix