Del 5 al 15 de maig, un circuit de 7 quilòmetres que delimita la frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample serà l’escenari de la primera edició de Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona. L’esdeveniment, coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), serà la primera gran cita de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura UIA-Unesco de Barcelona, deu dies en què serà la seu del debat internacional sobre allò públic, amb veus internacionals que contribuïran a repensar la construcció de la ciutat i comptarà amb 10 instal·lacions físiques i de realitat augmentada experimentals a l’espai públic, menjars populars, rutes, workshops i debats, que convidaran a re-descobrir la ciutat emmarcats tots en cinc eixos temàtics: Entre-Classes, Entre-Cultures, Entre-Espècies, Entre-Generacions i Entre-Matèries.


Instal·lacions

Les instal·lacions d’arquitectura efímera de Model transformaran cinc espais simbòlics de la ciutat. Es tracta d’intervencions en l’espai públic que permetran debatre sobre els conflictes d’aquests entorns, descobrir les memòries ocultes i especular amb els futurs possibles. Concebudes i desenvolupades per estudis d’arquitectura de la ciutat, en col·laboració amb artistes, paisatgistes i escoles, les instal·lacions es convertiran en l’escenari de trobades i converses, debats, accions artístiques, actuacions musicals i menjars populars.

Cuina Urbana (Plaça Catalunya), dissenyat per l’estudi internacional MAIO.

Serà l’escenari de diverses activacions culinàries on es presentaran i discutiran nous models sobre la relació del menjar i la ciutat, el seu impacte climàtic i la seva vinculació amb la justícia social.


Arca de Convivència (Ronda de Sant Antoni), col·laboració de l’estudi de paisatgisme LEA Atelier i l’estudi d’arquitectura TAKK Architecture.

Recorrent la plataforma deixada per l’antic mercat provisional de Sant Antoni, un artefacte mòbil allotja una multitud d’arbres, plantes, arbustos i insectes per recordar la necessitat urgent de crear espais públics per a revertir els efectes de l’escalfament global i estimular la biodiversitat.


Revertir la Piràmide (Plaça Idrissa Diallo), dissenyat per Ojo Estudio.

L’antiga plaça Antonio López encarna el llegat colonial de la ciutat i ha estat l’escenari d’un dels primers exercicis de resignificació simbòlica. El pedestal buit ens ofereix una oportunitat per marcar sobre el teixit urbà les empremtes que deixen les diferents formes de dominació i explotació que encara segmenten la ciutat. La instal·lació planteja revertir aquesta piràmide de classes i elevar sobre aquest pedestal un espai públic col·lectiu i per a tothom.


Memòria Cronotòpica (Passeig de Lluís Companys), dissenyat per FLEXOARQUITECTURA.

Aquesta instal·lació proposa l’aixecament i juxtaposició de les arquitectures desaparegudes entre els segles VII i XXI en el solar dels antics jutjats de Barcelona; des de la Necròpoli Medieval (s.VII-2017), fins a l’Edifici dels Jutjats (1966-2017), passant pels Jardins de la Fusina (s.XVI-1714) i el Palau de Belles Arts (1888-1944), amb el seu famós triple orgue elèctric, el més important d’Europa en aquell moment. Un reflexió al voltant del flux material de les arquitectures passades i de les que estan per venir.


Ocupar el centre amb la paraula (Plaça Reial), dissenyat per ELISAVA | Roger Paez (direcció), Manuela Valtchanova, Albert Fuster, Toni Montes.

La plaça Reial serà el centre de debats entorn d’arquitectura, ciutat, disseny i societat. Per això, es cobrirá la font de les Tres Gràcies de la plaça Reial, ocupant temporalment el centre de la plaça amb una estructura que fomenta la seva apropiació per part de qualsevol ciutadà que vulgui prendre la paraula.


Realitat augmentada

Cinc instal.lacions de realitat augmentada, dissenyades per cinc equips d’arquitectes internacionals, mostraran visions especulatives, futuristes i a vegades distòpiques d’una Barcelona que els ciutadans podran contemplar a través dels seus mòbils a l’espai urbà, in situ. A més, cinc escriptors que coneixen bé la ciutat, Ricard Efa, Roser Cabré-Verdiell, Elizabeth Duval, Anna Pacheco i Elisenda Solsona, han desenvolupat noves narratives especulatives que convidaran als ciutadans a imaginar la ciutat dintre d’un horitzó de possibilitats expandit.

Els Auguris (Plaça Urquinaona), dissenyat per Infer Studio (EEUU) amb l’antropòloga britànica Bethany Edgoose i l’arquitecte australià Nathan Su.
Aquest projecte especula sobre un futur on a les ciutats estan habitades per criatures fantasma/digitals que fluctuen en resposta als canvis en el nostre planeta.

Landlord Open House (Paral.lel), produït per Farzin Lotfi-Jam, Júlia Nueno i Austin McInnis.
Proposa una jornada de portes obertes virtual d’un sistema de propietat invisible que s’ha desenvolupat en l’última dècada a grans ciutats del món: un model especulatiu que privilegia el valor sobre l’ús i el benefici sobre l’accés a l’habitatge.

Colon-itzar el Port de Barcelona (Estàtua de Colom), dissenyat per ON-a, estudi barceloní dirigit per Jordi Fernandez i Eduardo Guitierrez.
L’ampliació del port de Barcelona a la zona logística obre la possibilitat que el Port Vell miri cap a la ciutat i que els ciutadans de Barcelona el re-colonitzin. Aquesta
intervenció ofereix l’oportuitat de renaturalitzar aquest espai, omplir-lo de vida i que els ciutadans dels barris adjacents el gaudeixin i prenguin com a seu.

La plaça al final del metavers (Plaça Universitat), inspirat en la ciutat de Barcelona, desenvolupat per Space Popular (Lara Lesmes i el Fredrik Hellberg).
Aquesta instal.lació proposa un model de trobada virtual per al desenvolupament de xerrades i debats amb una dimensió virtual i física a la vegada.

Queer de Triomf (Arc de Triomf), dissenyat per ANF Studio, estudi ubicat a Londres dirigit per Adam Nathaniel Furman en col·laboració amb Sacha Hickinbotham.
L’Arc, símbol clàssic de la victòria, es reinventa per proposar un nou símbol d’orgull cultural, en homenatge a les milers de victòries no celebrades de la comunitat LGBT que han suposat un canvi monumental cap a l’acceptació de diverses expressions d’identitat de gènere i sexuals a Catalunya.

Queer de Triomf. ANF Studio Comissionat per Model. Festival Arquitectures de Barcelona. 2022


Taules de pensament i podcasts

Un conjunt de taules de debat sobre arquitectura i urbanisme que tenen com a objectiu superar formalismes i cotilles, travessar generacions i disciplines amb l’objectiu de parlar de tot amb tothom. Es parlarà de temes universals com la religió, de vells i nous valors, de sexe, de promiscuïtat social, de diversitat cultural i d’inclusió, de l’arquitectura com a experiència, de la ciutat sensorial contra la ciutat espectacle, de diners, de política i dels reptes de les nostres ciutats davant la crisi, sanitària, econòmica, climàtica i bèl·lica que les amenaça.

Aquests debats comptaran amb figures de renom nacional i internacional com Carolyn Steel, Rafael Moneo, Jill Stoner, Ricky Burdett, Carme Pinós, Reinier de Graaf, María Teresa Muñoz, Pedro Torrijos, Anna Bofill, Erick Harley, María García Ruiz o Miguel Robles Duran, entre molts d’altres. Les taules de pensament s’inauguraran amb un homenatge a Oriol Bohigas, a l’Ateneu Barcelonès, que traçaran el seu perfil com a teòric i impulsor del pensament arquitectònic.

A més de les taules de pensament, el Festivak Model presenta Veus Model, una sèrie de podcasts en forma d’àudioguies que aporten perspectives diverses que ens permeten entendre millor la història de la ciutat, els reptes actuals i els seus somnis de futur. Gravats amb so binaural, les àudioguies seran íntimes i podran ser escoltades per tots els ciutadans a través d’aplicacions obertes i de forma gratuïta.


Altres propostes

La programació detallada del festival Model estarà disponible pròximament, i inclou també la segona edició del BARQ. Festival Internacional de Cinema d’Arquitectura de Barcelona, més de 200 activitats al +Model, organitzades per 90 entitats que els últims anys han participat en la Setmana de l’Arquitectura, i l’exposició +99 Imaginaris, en què arquitectes d’arreu del món especularan sobre el futur de Barcelona amb imaginació i optimisme radical, entre d’altres.

Storyboard de Queralt Garriga Gimeno, que participa a l’exposició +99 Imaginaris

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix