Darrere de cada nen hi ha una motxilla. Són invisibles i la cremallera sovint està molt amagada. Podríem dir que algunes són lleugeres i de bon portar. Però n’hi ha d’altres que si pesen tant, és perquè carreguen un món massa gran per a un cos tan petit.
El projecte Invulnerables, impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació Rosa Oriol, la Fundació FCB i la Generalitat de Catalunya, no només ho denuncia, sinó que fa un pas més enllà: en comptes de mostrar la tristesa més trista, empodera infants catalans que tenen un alt risc d’exclusió social. Que viuen en una situació de pobresa extrema. Que tenen pares a la presó o amb drogoaddicció. Però vet aquí el repte del programa: que el context que tenen en néixer no els lligui per sempre.
El verb clar és empoderar. I per conjugar-lo fins al moll de l’ós, l’exposició Tot és possible, que es podrà visitar fins al 2 de novembre al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”, mostra fotografies que empenyen la vida d’aquests infants. Com? Convertint-se en un mirall que parla en clau d’optimisme. Quatre fotògrafs (Sunsi Albets, Víctor López, Joan Locubiche i Rubén Quintas) han conviscut amb ells, retratant-ne l’esperança, la vitalitat, la força. Perquè els menuts, amb les imatges entre les mans, trobin l’empenta per creure en allò que vulguin creure. I el més important: tinguin l’oportunitat de ser.
Recorrem l’ànima d’aquest projecte amb 14 fotografies i amb les explicacions de Sor Lucía Caram, que n’és una de les capdavanteres.
1. En Haitan té la malaltia de la pell de papallona. Sap que no viurà molt i la seva qualitat de vida és horrible. És una malaltia interna i externa, la pell li va caient. Diu que la sensació que té és semblant a sentir com se’t clava una sabata amb punxes.
Foto: Sunsi Albets
2. La seva cara és de patiment. Però veus com tota la família està abocada a ell.
Foto: Sunsi Albets
3. L’han d’operar per obrir-li l’esòfag, perquè se li està tancant. És una malaltia molt cruel i en el seu cas està molt avançada. Davant d’aquesta situació penses que tenim molts problemes, però no tenim dret a queixar-nos.
Foto: Sunsi Albets
4. Aquest dissabte va ser el meu aniversari, em va allargar la seva mà (sovint ha de dur els dits embolicats) i em va regalar un clauer petit amb un paper que deia gràcies per donar-me vida. Però soc jo qui li dono, o és ell?
Foto: Sunsi Albets
5. Si algú vegés la foto sense saber-ne el context, no imaginaria quina història hi ha al darrere. Hem fugit de la idea de mostrar un rostre de pobresa i misèria i els hem volgut retratar en les seves activitats. Són nens que malgrat el pes que carreguen, tenen somnis, esperança i alegria.
Foto: Joan Locubiche
6. Els pares d’altres infants estan a la presó o són drogoaddictes. Però malgrat la seva situació, els nens fan esport, activitats extraescolars, van a acadèmies d’angles en què ens han donat beques. No demanem diners, sinó actitud. El nostre repte és que la gent es pregunti amb el que tinc què puc fer perquè tots els nens puguin somriure?
Foto: Joan Locubiche
7. Sempre dic que al món avui tenir nens és un risc d’exclusió. Tres milions de nens estan en situació d’exclusió social. Darrere de cada nen hi ha una família. No s’està cuidant les famílies, l’accés a l’habitatge, les condicions laborals. Hi ha nens que els seus pares treballen per 400 euros al mes i amb això han de mantenir tota una família.
Foto: Joan Locubiche
8. El programa Invulnerables proposa tres coses. En primer lloc, trencar el cercle de la pobresa. El nen que neix en una família pobra hereta la pobresa dels pares. Si no està alimentat, si passa fred, si no té un bon habitatge, es fa malbé el seu creixement. En segon lloc, oferir una igualtat d’oportunitats a través de les col·laboracions. I en tercer lloc, despertar consciències: què podem aportar-los? Temps, diners?
Foto: Joan Locubiche
9. Si hi ha alguna cosa sagrada al món, és la vida dels nens. No els podem trepitjar. Hem de vetllar per ells i ajudar-los a volar. Sigui com sigui.
Foto: Víctor López
10. Amb aquest projecte volem donar un missatge d’optimisme: si ens unim tots, serem invulnerables. Hem començat amb 50 famílies, però necessitem més suport de l’administració. Els nens només han de ser una cosa: nens.
Foto: Víctor López
11. Quan una família ve no ens plantegem què li podem oferir sinó què necessita, i busquem els recursos. Als pares els demanem un retorn de la solidaritat: que acompanyin els seus fills a l’escola, al dentista, que facin les teràpies familiars, que també vinguin a les extraescolars.
Foto: Víctor López
12. Els nens si s’enfaden, no tenen rancor. Viuen el present amb intensitat. Els adults ens ho enduem a dins, ens ho guardem i anem fent una bola. Hem d’aprendre molt d’ells.
Foto: Rubén Quintas
13. Els pobres no són ells, sinó nosaltres. Som tan pobres que només tenim diners. La riquesa és estimar. El secret de la felicitat és estimar la vida i compartir-la. Les coses les necessitem, però no per ser-ne esclaus sinó per posar-les al servei de tots.
Foto: Rubén Quintas
14. No podré ser plenament feliç mentre hi hagi un infant que no ho sigui.
Foto: Rubén Quintas
0
0
