«Amanda i la seva cosina Amy», 1990. Foto: Mary Ellen Mark – Mary Ellen Mark Studio and Library


“Mai de la vida oblidaré aquesta foto”.

Ho diu la nena que fuma i porta els ulls pintats en una de les imatges més conegudes de la fotògrafa nord-americana Mary Ellen Mark, que va morir el passat 25 de maig als 75 anys. A la foto, captada a Valdese (Carolina del Nord) el 1990 i publicada a la revista Life, l’Amanda tenia nou anys i un destí que semblava escrit a les ungles postisses i als llavis prematurament adults. Als onze la van ingressar en un centre d’acollida de menors. Als setze ja era addicta a les drogues dures.

La cadena de ràdio NPR ha investigat què se n’ha fet, d’aquella criatura que desafiava la càmera fumant tabac robat. Resulta que avui Amanda Marie Ellison té 34 anys i viu a Lenoir, també a Carolina del Nord. Ha trepitjat la presó i, com ja passava fa un quart de segle, es troba rodejada de gent amb problemes mentals i de drogoaddicció. Tot i això, afirma que d’un temps ençà el seu dia a dia ha millorat. Almenys encara hi és per explicar-ho: podria ser pitjor.

L’Amanda del 1990 tenia l’esperança que la fotografia de Mary Ellen Mark fos una solució. Una escapatòria. Una finestra oberta cap a un futur menys negre. “Vaig pensar que la veurien moltes persones, que la nena fumadora els cridaria l’atenció i que les coses podrien canviar per a mi”. En efecte, la foto la va veure molta gent. Però a ella ningú la va rescatar de l’infern.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jordi Riera Brugalla a juny 29, 2015 | 16:07
    Jordi Riera Brugalla juny 29, 2015 | 16:07
    El passat és el que determina el nostre futur
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 30, 2015 | 12:38
    Anònim juny 30, 2015 | 12:38
    Gràcies. Molt interessant. Els americans no entenen que si eduques un nen a la jungla esdevè un animal. Al EEUU les fronteres entre victima i botxí són molt fines...Per cert, ningú parla de la cusina Amy, que vol dir Amanda.
  3. Icona del comentari de: Jordi Planas Cuchí a juliol 01, 2015 | 16:34
    Jordi Planas Cuchí juliol 01, 2015 | 16:34
    Hola Anònim que publiques amb el títol "made in usa" Coses com aquesta passen a USA, a Torredembarra a Figueres i a Sant Vicenc dels horts. Els americans saben molt més bé que nosaltres què significa l'educació. Per alguna cosa són liders mundials en producció cultural (incloent la ciència i la tecnologia).

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix