Les frases que hi ha a cada cartell són les paraules que dones que han patit violacions han hagut de sentir. És el pes de la culpa. Sovint carregat per una societat que, en comptes de fer-los costat, assenyala les víctimes com a culpables. Fent que se n’avergonyeixin i que fins i tot, per por, acabin callant. Com si dur unes faldilles massa curtes, no preveure que això podria passar, caminar sola o ser massa amable en poguessin ser la causa.
Després que una noia inconscient fos violada darrere d’un contenidor en una festa de la Universitat de Stanford, Yana Mazurkevich –a través del projecte fotogràfic Dear Brock Turner (és el nom del violador)– ha volgut clavar un cop de puny a la taula per dir prou. Perquè quedi clar que el culpable només és el qui agredeix. I punt.
Va ser culpa meva, anava borratxa.
Foto: Yana Mazurkevich
Estava sent massa amable.
Foto: Yana Mazurkevich
No hauria d’haver estat caminant sola.
Foto: Yana Mazurkevich
No puc dir que no al meu nòvio.
Foto: Yana Mazurkevich
Hauria de saber com protegir-me.
Foto: Yana Mazurkevich
Hauria d’haver esperat que això passés.
Foto: Yana Mazurkevich
No hauria d’haver deixat de beure.
Foto: Yana Mazurkevich
Les meves faldilles eren massa curtes.
Foto: Yana Mazurkevich
0
0
