Fa sis mesos, mentre en Gary Andrews estava en un viatge de feina a Canadà, la Joy es va posar malalta, i el que semblava només una grip, va empitjorar molt. Ell va tornar corrents i es va trobar la pitjor de les notícies: havia mort per una sèpsia, una malaltia difícil de diagnosticar (en el seu cas, els metges ho van saber després que morís).
Davant del buit immens, en Gary, un director d’animació infantil de televisió que ha treballat per a Disney, va començar a il·lustrar en un dietari aquells dies nous en què havia d’aprendre a viure amb els seus dos fills i sense ella: “Plorava tant que no veia ni la pàgina, dibuixava entre llàgrimes. La Joy va ser la meva companya de l’ànima durant 19 anys. Era preciosa, amable, generosa i divertida. Ho fèiem tot junts. Quan la vaig perdre, vaig sentir que la meitat de mi se n’havia anat”.
1. Al final, avui a la nit, mirant Strictly (una experiència que solia estar reservada per a la mami i els nens), hem petat. S’han obert les comportes i hem començat a plorar. Beneïda alliberació. Hora de començar a curar-nos. Aviat… (tot i que no encara).
2.
—Deu anys sembla una edat terrible perquè se’t mori la mare.
—El pobre Ben només en té set…
—Sí, però no acaba d’entendre el que passa.
—Bé, no és del tot veritat, això.
—Sí que ho és!
3. Ara ja farà vora una setmana que m’estic acostumant a la meva nova vida de vidu, i si algú mai em diu que fer d’amo de casa és fàcil… li fotré un COP DE PUNY a la CARA.
4. Explicant el sistema nou que necessitem per viure a partir d’ara. Crec que funcionarà…
5. Esmorzar. Canviar els llençols. Portar el Ben a tennis. Recollir el paquet de roba. Passar l’aspiradora per casa. Treure atrezzo de les golfes per a l’obra de demà. Dinar a casa l’àvia. Fer la compra de la setmana! Fer els llits. Fer el sopar. Mirar una obra de teatre. Whisky i Stranger Things.
6. I on dormo, jo?
7. Esperant que la Lily surti del gimnàs envoltat d’un munt de mares. Em sento molt sol. Trobo molt a faltar la meva dona.
8. Ai, el meu homenet… no deixis mai d’agafar-me de la mà. Mai.
9. Sembla que no s’acabi mai…
10. Ja sé que vam dir que ens esperaríem… però estic segur que ho entendries.
Ara només em caldria poder treure’ls aquests aparells de les mans.
11. Les compres de Nadal… i decisions per prendre sobre les extraescolars de la Lily… Avui m’hauria anat molt bé la teva saviesa. Em pensava que me n’estava sortint prou bé però, uf, et trobo moltíssim a faltar.
12. El sofà em sembla molt gran i molt buit.
13. És bo per a mi, és bo per a mi, és bo per a mi… Aaaaargh! És bo per a mi…
14. Un dia estrany i reflexiu. Un munt d’emocions en conflicte mentre vaig cap a un futur incert, donant gràcies pel passat i pel camí que m’ha portat fins a aquest moment concret. Trobo a faltar la meva millor amiga, amb qui tot tenia sentit, però sé que ella aprovaria els meus plans… Que estranya, la vida.
15. Per fi.
—Trobo a faltar la mama.
—Trobo a faltar la mama.
16. Llàgrimes inesperades al tren quan comença a sonar Prettiest Eyes, de Beatiful South, al meu podcast.
17. Muntat a la muntanya russa del dol. (Quin passeig).
18. Pare… després de morir, tornes?
19. Diumenge de mare.
—Com et sents avui, Lily? Estàs enfadada perquè la mare ha marxat?
—No, estic bé. Perquè només en recordo les coses bones i això em fa feliç.
20. Sé que he d’anar al llit…
…però és el lloc més buit del món.
21. He tornat a un dels nostres llocs preferits… per primera vegada sense tu.
Ploro llàgrimes agredolces.
Et puc sentir amb tanta força.
SEMPRE AMB MI.
22. Uau! Avui ja fa sis mesos. Costa de creure. Han passat tantes coses. Tinc tantes coses per explicar-te.
I encara donaria el que fos perquè tornessis al meu costat.
…i ara ploro al sofà. M’estic acostumant a això.
24. Avui tot sembla una mica aclaparador. He de fer malabars amb massa coses i només tinc un parell de mans.
Les coses milloraran.
7
1
