Catorze
El nou Morera, el Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida

El 2023 serà un any clau per a la història del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i, també, per a la capital de Ponent. Després de 105 anys d’existència, el museu estrenarà una nova seu, un nou espai que li ha de permetre afrontar la seva tasca de difusió i divulgació de l’art modern i contemporani en un segle XXI en què els projectes museístics han esdevingut també pals de paller de la dinamització cultural i espais de debat i coneixement oberts a la ciutadania. Així doncs, l’any nou marcarà el final d’un llarg viatge i una nova posada en marxa llargament esperada.

Escultura de Leandre Cristòfol, 1969. Guix polit amb tela metàl·lica i una barra d’acer a l’interior, 64,5 x 53,3 x 39,4 cm.


L’antic Morera, el nou Morera

El Museu d’Art de Lleida es va inaugurar l’any 1917 amb uns fons conformats, inicialment, per les obres dels pensionats de la Diputació de Lleida, aportacions de dipòsits del Museu d’Art Modern de Madrid i donacions de l’artista lleidatà, promotor i mecenes Jaume Morera i Galícia. Més endavant, el pintor va sumar-hi obres de Carlos de Haes, motiu pel qual el museu va adoptar el seu nom en senyal d’agraïment. El projecte, que es va iniciar el 1914, va esdevenir una de les iniciatives culturals i artístiques més importants de la Lleida del primer terç del segle XX.

Museu d’Art de Lleida, 1917. Foto: Wikimedia Commons

El nou Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, dirigit per Jesús Navarro, comptarà amb més de 3.500 metres quadrats d’instal·lació museogràfica a l’antic edifici de l’Audiència de Lleida, a la Rambla de Ferran. Dividit en sis plantes, el nou espai serà, per fi, la casa gran de l’art lleidatà gràcies a una intervenció arquitectònica que en reconfigura l’edifici i el dota d’una nova identitat bastida a partir d’una museografia flexible, modular i plenament accessible. Les prospeccions arqueològiques que s’hi han fet durant els treballs d’adequació han tret a la llum noves restes de les antigues adoberies, del segle XIII, que es conservaran i d’aquesta manera dotaran l’edifici d’un valor històric afegit relativament inesperat.

El nou Morera tindrà, és clar, sales d’exposicions, però el projecte compta també amb un auditori, una aula educativa i una proposta regular d’activitats per a infants i joves i per a adults. També hi haurà lloc per a l’audiovisual, la interactivitat i les noves tecnologies immersives, una aposta per la multidisciplinaritat que, instal·lada per fi en una seu permanent, vol refermar els seus vincles amb la ciutadania sent també centre de referència –acollidor i generador– de debat i reflexió sobre temes culturals.


Més que un espai físic

La renovació del museu va molt més enllà de l’edifici que l’acollirà. El seu fons, anteriorment dedicat principalment a l’art modern, amplia la cronologia per acollir-ne també de contemporani en col·leccions per conèixer i reconèixer també la memòria recent, dels segles XX i XXI, i que aposten per la transversalitat del pensament incloent diferents llenguatges artístics i creatius sense jerarquies, des de les anomenades belles arts fins a les arts contemporànies de la imatge, passant per l’arquitectura i les arts decoratives.

Les obres i artistes del fons són accessibles a través de la nova pàgina web del Museu Morera, una finestra divulgativa a través de la qual el públic pot descobrir imatges de pintures, biografies artístiques i, des d’on sigui, apropar-se a un museu amb un caràcter singular que és encara força desconegut per als habituals dels espais artístics de la metròpoli. El museu fa, a més, una aposta per la informació i la contextualització a través del que ha anomenat Constel·lacions, una plataforma que integra els artistes i obres de les seves col·leccions i els relaciona a partir dels lligams –personals, professionals o d’influències diverses– que van mantenir.

La “constel·lació” artística de Jaume Morera Galicia.

Aquesta eina recrea també les “constel·lacions” que descriuen el vincles d’unió teixits per les exposicions fetes al Museu o aquelles on només hi participa amb el préstec o la compartició d’una o vàries obres; però també serveix per traçar itineraris nous a partir de perspectives concretes. El Morera proposa noves Mirades a la seva col·lecció –la reclusió, art i viatge, en femení– i convida al públic a construir-ne de pròpies als seus visitants, trepitgin o no els espais de la nova seu.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa