Cada matí comptem els dies: en fa més de vint que els infants de casa nostra estan tancats a casa seva.

Ningú no els ha demanat què pensen de no poder anar a l’escola, de no poder jugar amb els amics al parc, de no poder seguir xutant gols per l’escaire, de pintar amb els dits sobre la sorra calenta. Els adults els hem reorganitzat el dia a dia, allunyant-los del perill, però també separant-los dels amics i amigues, dels avis, de les mestres, i de tots aquells verbs que realitzen i que són tan importants pel seu desenvolupament motor, cognitiu i emocional.

Em dic Gemma París, soc artista i professora d’arts plàstiques a la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. M’he sumat a Coronainfancias, la campanya impulsada per Heike Freire en què, a través de Change, es demanen firmes perquè el govern estableixi mesures que siguin més empàtiques amb la realitat i les necessitats dels infants, ja que el confinament total els està perjudicant molt. Per altra banda, he dibuixat alguns dels verbs que més trobo a faltar en els cossos dels meus fills i en els dels seus amics i amigues. I he demanat a la meva mare, la poeta Carme Romia, que està confinada lluny de nosaltres, que descrivís l’essència de cadascuna d’aquestes accions que ara han quedat congelades.


1. Córrer: beure el vent, amb un peu sempre enlaire i el cos disparat.

Gemma París



2. Jugar a pilota: acariciar l’esfera fins als racons més inaccessibles, dansant amb el terra i els amics.

Gemma París



3. Aprendre entre iguals: compartir paraules, vivències, pensaments, sentiments, emocions, il·lusions.

Gemma París



4. Gronxar-se: canviar les perspectives i sentir com acarona el vent.

Gemma París



5. Celebrar: compartir amb persones imprescindibles l’alegria de moments importants.

Gemma París



6. Grimpar: com un gripau que salta al sol, com un llampec que trenca un núvol. Amunt, sempre amunt.

Gemma París



7. Explorar: cercar coses desconegudes, trobar respostes a preguntes noves, construir preguntes a respostes per elaborar.

Gemma París



8. Saltar: canviar de lloc, anar més enllà, esquivar obstacles, sentir-se valent, sense por.

Gemma París



9. Viatjar: moure’s d’aquí cap allà. Veure coses i espais nous. Sigui el viatge curt o llarg, importa l’experiència del camí viscut.

Gemma París



10. Compartir: trobar-se a mig camí amb el que té cadascú i enriquir-se mútuament.

Gemma París



11. Banyar-se: estimular el cos amb esforç i noves sensacions. Tonificar l’esperit.

Gemma París



12. Passejar: caminar sense pressa ni destí, gaudint de tot el que conté el camí.

Gemma París



13. Anar amb bicicleta: mantenir l’equilibri sostingut en dos punts bàsics.

Gemma París



14. Jugar amb els amics: explotar de felicitat mentre s’aconsegueix l’inèdit i es crea l’impossible amb aquells que ens ajuden a construir-nos.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Picu a abril 12, 2020 | 00:16
    Picu abril 12, 2020 | 00:16
    Me encanto lo que han hecho juntas Aquí en Suecia los niños pueden jugar afuera Andar en bicicleta etcNo pueden visitar a sus abuelos y tienen que lavarse las manos muy a menudo y tomar distancia especialmente a las personas mayores
  2. Icona del comentari de: Montserrat Puig Andreu a abril 12, 2020 | 02:17
    Montserrat Puig Andreu abril 12, 2020 | 02:17
    Ha nascut una nova enciclopèdia. Amb la sensibilitat de la teva mare tot és possible.
  3. Icona del comentari de: Carme Romia a abril 12, 2020 | 08:12
    Carme Romia abril 12, 2020 | 08:12
    Gràcies filla per haver-me donat l’oportunitat d’apropar-me una mica més als infants.
  4. Icona del comentari de: Diana a abril 12, 2020 | 09:56
    Diana abril 12, 2020 | 09:56
    Muy real, muy emotivo y necesario estos días.
  5. Icona del comentari de: Mequè a abril 12, 2020 | 10:56
    Mequè abril 12, 2020 | 10:56
    Imatge i paraula. Mare i filla. ❤️
  6. Icona del comentari de: Carbonell i Mariné a abril 12, 2020 | 13:21
    Carbonell i Mariné abril 12, 2020 | 13:21
    Genial!!! Molt bell, dolç i preciós com tot el k feu gràcies x posar una mika d color i tendresa en akests moments J’adore !!!
  7. Icona del comentari de: Anònim a abril 12, 2020 | 17:09
    Anònim abril 12, 2020 | 17:09
    Nosaltres compartim casa amb altre família i es realment cert q hem de tornar a fer tribu, que es essencial compartir per criar i q els nens es nudreixin d'altres adults i altres nens, no només dels pares. En aquest confinament ho tinc clar, tant q m'han criticat per compartir asa i espais. Ara ho agraïm com el sol, cim l'aigua i els aliments.
  8. Icona del comentari de: Anònim a abril 13, 2020 | 11:22
    Anònim abril 13, 2020 | 11:22
    Realitat 2020
  9. Icona del comentari de: Micaela a abril 13, 2020 | 11:31
    Micaela abril 13, 2020 | 11:31
    Gracias a las dos por poner luz a esta oscuridad, palabras e imágenes a lo que sentimos y no podemos explicar del todo. Y gracias porque por un momento pude sentir el viento, la tierra, el agua y los abrazos que nos están faltando.
  10. Icona del comentari de: Sashka a abril 13, 2020 | 14:14
    Sashka abril 13, 2020 | 14:14
    Gràcies per fer visible la seva invisibilitat!!!
  11. Icona del comentari de: Núria Freixa a abril 13, 2020 | 16:10
    Núria Freixa abril 13, 2020 | 16:10
    Enhorabona pel treball conjunt, mare i filla!
  12. Icona del comentari de: Anònim a abril 16, 2020 | 00:45
    Anònim abril 16, 2020 | 00:45
    Preciós traball. Gràcies. També voldria parlar del diamant que he trobat entre tot aquest carbó al voltant. Tot i que els nens perden tot això que es descriu, el meu fill i nosaltres, els seus pares, em trobat temps: el temps que mai em tengut ni tindrem, temps per escoltar-nos, per jugar, per mirar-nos, somriure plegats, cridar, plorar...curiosament el petit va a ser el primer en adonar-se i dir que estava molt feliç de ser amb nosaltres tot el temps, quan encara nosaltres estàvem espantats de com es devenia la situació. Tornarem a tenir las nostres vides del abans, però ara estem amb aquest exòtic temps, temps per viure plegats quan nàufrags a una illa, de la que ens sortirem.
  13. Icona del comentari de: Renate Ineichen Guerra a abril 24, 2020 | 14:31
    Renate Ineichen Guerra abril 24, 2020 | 14:31
    estem sofferint moltissim amb tots els nens, les mares, els pares i els àvis a catalunya. aquí els nens encare poden sortir en petits grups i passem els dies al bosc. es un crimen tancar els nens a casa sense poder realitzar les activitats i experiències que heu plasmat tan expressivament en paraules i dibuixos. En una revista norte americana una periodista alerta que les dones estem fent una voltereta cap enrere als anys 50 on les mares cuidaven els nens a casa netes i guapes sense possibilitat de sortir o effectuar activitats lavorals... Qui està a casa avui entre nens i ordenadors? Us desitjo aire, aigua, llum, temps i espai!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa