“Ara que visc en un continent diferent que els meus pares, [ells a Lituània i ella als Estats Units], només els veiem un cop a l’any. Són grans i cada vegada que ens trobem no puc evitar pensar: tindré la sort de retrobar-m’hi l’any vinent? que un dia no estaran més aquí, i vull ser capaç de mostrar als meus fills aquestes fotografies, perquè recordin la bellesa dels moments que van compartir“. És així com la fotògrafa Ivette Ivens, a través del projecte Generations, ha volgut mostra la complicitat entre el seus pares –especialment el pare– i el seu fill.

1.



2.



3.



4.



5.



6.



7.



8.



9.



10.



11.



12.



13.



14.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 03, 2017 | 22:24
    Anònim abril 03, 2017 | 22:24
    AMB RECORDA MOLT EL MEU PARE AMB ELS MEUS FILLS EL DIA 17 ABRIL FARA 31 ANYS QUE ENS VA DEIXAR, PERO ES MES VIU QUE MAI,. T´ESTIMO PARE
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 05, 2017 | 10:22
    Anònim abril 05, 2017 | 10:22
    Són unes fotos absolutament adorables.. precioses... ho ha captat tot..
  3. Icona del comentari de: Anònim a agost 13, 2017 | 10:02
    Anònim agost 13, 2017 | 10:02
    Son molt boniques, un gran record per aquests nens. Es nota que s'estimen als seus avis.
  4. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2018 | 17:40
    Anònim juny 02, 2018 | 17:40
    Quan veig aquestes imatges i llegeixo les vostres paraules i escrits tinc dos sentiments contraposats, una banda felicitat, per qui ho ha tingut i ho ha pogut gaudir i l'altra enveja, ràbia i fustració. Els meus fills no tenen ni han tingut aquests avis, el meu pare va morir abans de neixer ells i la meva mare es repartia entre tots els nets en funció de qui ho necessitava més. Els altres avis, malgrat només tenir els meus fills de nets, no els van anar a buscar mai a l'escola, no se'ls van endur ni un cap de setmana ni molt menys unes vacances, no van viatjar mai a veure la meva filla quan feia un Erasmus a fora. És més a la defensa de la tesi doctoral la família estava de vacances fora. Per tant aquesta no és la realitat de tothom, hi ha una part dels pares q hem lluitat sols, amb l'obligació d'anar a visitar els avis per no tenir la reponsabilitat d'allunyar als teus fills del seus avis. Només demano q de tant en tanthi hagin històries com la meva per no sentir-me tan sola. Gràcies per fer-me cas
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 02, 2018 | 17:42
    Anònim juny 02, 2018 | 17:42
    Imatges entranyables, que em récorden , lo molt que s'estiment els avis i la persistencia del seu record a la meva vida.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix