Quan et veig, avi

14 fotografies mostren la relació entre un nen i el pare de la seva mare

Arxivat a: Galeria, Passadís

“Ara que visc en un continent diferent que els meus pares, [ells a Lituània i ella als Estats Units], només els veiem un cop a l’any. Són grans i cada vegada que ens trobem no puc evitar pensar: tindré la sort de retrobar-m’hi l’any vinent? que un dia no estaran més aquí, i vull ser capaç de mostrar als meus fills aquestes fotografies, perquè recordin la bellesa dels moments que van compartir“. És així com la fotògrafa Ivette Ivens, a través del projecte Generations, ha volgut mostra la complicitat entre el seus pares –especialment el pare– i el seu fill.

1.



2.



3.



4.



5.



6.



7.



8.



9.



10.



11.



12.



13.



14.

Comentaris

    Anònim Abril 3, 2017 10:24 pm
    AMB RECORDA MOLT EL MEU PARE AMB ELS MEUS FILLS EL DIA 17 ABRIL FARA 31 ANYS QUE ENS VA DEIXAR, PERO ES MES VIU QUE MAI,. T´ESTIMO PARE
    Anònim Abril 5, 2017 10:22 am
    Són unes fotos absolutament adorables.. precioses... ho ha captat tot..
    Anònim Agost 13, 2017 10:02 am
    Son molt boniques, un gran record per aquests nens. Es nota que s'estimen als seus avis.
    Anònim Juny 2, 2018 5:40 pm
    Quan veig aquestes imatges i llegeixo les vostres paraules i escrits tinc dos sentiments contraposats, una banda felicitat, per qui ho ha tingut i ho ha pogut gaudir i l'altra enveja, ràbia i fustració. Els meus fills no tenen ni han tingut aquests avis, el meu pare va morir abans de neixer ells i la meva mare es repartia entre tots els nets en funció de qui ho necessitava més. Els altres avis, malgrat només tenir els meus fills de nets, no els van anar a buscar mai a l'escola, no se'ls van endur ni un cap de setmana ni molt menys unes vacances, no van viatjar mai a veure la meva filla quan feia un Erasmus a fora. És més a la defensa de la tesi doctoral la família estava de vacances fora. Per tant aquesta no és la realitat de tothom, hi ha una part dels pares q hem lluitat sols, amb l'obligació d'anar a visitar els avis per no tenir la reponsabilitat d'allunyar als teus fills del seus avis. Només demano q de tant en tanthi hagin històries com la meva per no sentir-me tan sola. Gràcies per fer-me cas
    Anònim Juny 2, 2018 5:42 pm
    Imatges entranyables, que em récorden , lo molt que s'estiment els avis i la persistencia del seu record a la meva vida.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...