Vistes de l'exposició Objectes comuns.
Vistes de l’exposició Objectes comuns. Històries locals, debats gobals

Cadires que s’inspiren en papallones, catifes que recreen dunes perquè ens hi reclinem, taules que recullen les molles de pa per als ocells, recipients funeraris que contenen llavors per plantar arbres, samarretes extensibles que acullen nadons, cintes adhesives que imiten el marc d’un quadre… és evident que el bon disseny, més enllà de facilitar-nos la vida, ens sorprèn i ens convida a reflexionar.

Ja fa set anys que Barcelona pot presumir de tenir un museu dedicat a aquesta disciplina, la coneguda grapadora de la plaça de les Glòries, impulsada pel recentment desaparegut Oriol Bohigas a partir dels tradicionals museus d’Arts i Oficis. És un centre que, a poc a poc, s’ha anat integrant en una plaça cada cop més verda i plena de vida, obres a part. Ara bé: necessitava una empenteta que convidés el visitant a penetrar en aquesta grapadora i descobrir-hi els seus tresors. Amb aquest objectiu se n’ha reorganitzat la col·lecció permanent que, com és lògic, no para de créixer, segons ens comenta la directora del museu, Pilar Vélez.

Llum de taula 'Bolsa' de Víctor Juan Arrufat. 1996. MDB 2.512 | Foto: Estudio Rafael Vargas
Llum de taula ‘Bolsa’ de Víctor Juan Arrufat. 1996. MDB 2.512 | Foto: Estudio Rafael Vargas

El repte no era fàcil. Al fons hi ha 70.000 objectes on triar. Ara la nova exposició de llarga durada en destaca 274 i es presenta sota el títol Objectes comuns. Històries locals, debats globals (en podeu fer un tast en aquest enllaç). L’ha comissariada l’historiador i dissenyador Oriol Pibernat a partir de quatre àmbits: una proposta cronològica dels anys trenta fins ara; una altra que posa èmfasi en el paper transformador del disseny; un apartat que anirà variant i que ara està dedicat a la internacionalització dels autors d’aquí i un quart àmbit que va més enllà del museu. A través d’una guia, se subratllen els elements urbans que hi ha al voltant de l’edifici i que formen part de les nostres vides sense que, apressats com anem, hi parem gaire esment. És a dir, si no en tenien prou amb els 70.000 objectes, Pibernat i el seu equip també han inclòs els de fora, cosa que no deixa de tenir sentit si el que es vol és explicar que el disseny forma part de les nostres vides.

Per això no us estranyi si a la sala d’exposicions us hi trobeu l’espremedora de taronges que hi havia a casa els pares, la Impala de l’oncle, les setrilleres que encara poseu a taula i el llum del menjador. Veure’ls exposats fa cert efecte, llegir-ne la història, els atorga entitat i, vigileu, perquè aquests objectes tenen un potent efecte nostàlgic. Un comença enyorant Vinçon i pot acabar als Encants que, tot quadra, són a tocar.

Setrill, c. 1961. Disseny: Rafael Marquina. Donació: Nanimarquina-Diseño y Promoción, 1994. Foto: Estudio Rafael Vargas

Objectes comuns. Històries locals, debats globals

A partir del 3 de desembre de 2021 a la planta B del Museu del Disseny de Barcelona.

El Museu del Disseny de Barcelona posa a l’abast del públic la seva col·lecció de disseny de producte en un nova exposició permanent estructurada en quatre apartats: Itinerari. Històries locals, 1930-2020; Parlament. Debats globals; Exposicions variables i #DISSENY_BARCELONA. El disseny de la ciutat.

Nou comentari

Comparteix