La dissenyadora Emily McDowell va patir un càncer quan tenia 14 anys, i la seva gent no trobava paraules per consolar-la. Catorze anys després, el càncer no ha tornat a donar senyals de vida i ella ha dissenyat unes postals –Empathy Cards– com les que li agradaria haver rebut quan va estar malalta. Aquí en teniu una mostra.
1. Sisplau, deixa’m ser el primer de clavar un cop de puny a la pròxima persona que et digui que tot passa per algun motiu. Em sap greu que hagis de viure aquest tràngol.
2. Sé que #putocàncer no t’ajudarà a superar-ho. Sóc aquí, sempre que em necessitis.
3. Només perquè ho sàpigues: estic totalment disposada a acompanyar-te fins a les sessions de tractament, a netejar casa teva, a ajudar-te a triar perruques que t’afavoreixin i a fer exercicis per a la vista, i fins i tot –si no hi ha altre remei– crec que seré una bona companyia a l’hora d’ajeure’m amb tu al sofà i mirar teleescombraria juntes. És un sacrifici que he de fer. T’estimo.
4. Si la vida et dóna llimones, no t’explicaré la història de la cosina d’una amiga que va morir per culpa de les llimones.
5. Sento molt que no hàgim estat en contacte. No sabia què dir.
6. Una químio menys! Celebrem-ho amb qualsevol cosa que no tingui un gust desagradable.
7. Prometo que no em referiré mai a la teva malaltia com un “viatge”. Si no és que algú se t’emporta de creuer.
8. No hi ha cap postal bona per a això. Ho sento molt.
9. Bé, això fot. Voldria trobar una manera millor de dir-ho, però el meu cervell s’ha encallat del tot ara mateix. Només vull dir-te que encara que no trobi sempre les paraules exactes, sempre em tindràs amb tu. No me’n vaig enlloc. O sigui que espero que et sembli bé. Perquè t’estimo molt.
10. Sóc aquí per tu, sempre.
11. Em sap molt greu que estiguis malalt. Vull que sàpigues que no intentaré vendre’t no sé quin tractament experimental sobre el qual he llegit per internet.
4
0
