“El Teatre Principal, on hi havia el club de billar més important de Barcelona, ja està tancat. La llibreria Canuda és un Mango; la Casa del Libro, el Museo del Jamón. Els antics quioscos ara són basars gegants de souvenirs”. Ens ho explica el fotoperiodista i documentalista Marc Javierre (Barcelona, 1973), autor de l’assaig fotogràfic Tourist Walk, que serà exposat del 5 d’octubre al 25 de novembre a la galeria fotogràfica Il Mondo, amb el títol Tourist Walk, Barcelona ciudad de vacaciones.

«El 2000 vaig anar a viure al Raval i vaig marxar-ne el 2011, que és quan el pes del turisme era més evident. Aquest projecte va començar el 2010. Les fotos les faig de dia, hi ha actituds desfasades, però no busco les borratxeres sinó ensenyar què provoquen aquestes aglomeracions. Ara la situació ha canviat moltíssim, però la idea és la mateixa: gent que atreta per la idea del turisme massiu, dels vols i hotels barats, omplen ciutats com Barcelona visitant alguna cosa que al final acaba sent desagradable. Perquè al cap i a la fi tota aquesta gent està a la Rambla fent coses que no tenen sentit, o que no els aporta res que no puguin fer en una altra ciutat. Està ple de Mangos i els cobraran 12 euros per una cervesa dolenta. Si busquen la identitat de Barcelona, aquí no la trobaran perquè s’ha despersonalitzat.

Vaig molt a París, perquè la meva mare és d’allà i al metro he sentit converses de gent que deia: “Ja tens el teu bitllet per anar a Barcelona? És que és tan barat que em costa menys anar-hi un cap de setmana que quedar-me a París”. I l’alcohol aquí és molt més econòmic en comparació a França, després hi ha el tema de la prostitució. Hi ha moltes claus que fan que el turisme arribi a uns extrems impensables. 

Hi ha una guia francesa que fa publicitat de la Rambla dient que: “És l’avinguda més vibrant de la ciutat, on els barcelonins baixen fins al mar creuant una explosió de vida.” Però la realitat és que només hi ha turistes. Aquest lloc tan emblemàtic ara està completament abandonat pels seus habitants. Els comerços i edificis tradicionals s’han transformat en hotels, apartaments turístics, botigues de souvenirs de baixa qualitat, restaurants franquícia, menjar ràpid, pubs. Els visitants alimenten una gran quantitat de comerços i hotels que viuen només del seu pas fortuït i massificat. Amb aquest assaig fotogràfic, reflexiono sobre com el passeig dels barcelonins s’ha convertit en el passeig dels turistes.

Caldria plantejar-nos què estem fent. Ara hi ha el tema de la turismofòbia, però per a mi no existeix. No tinc res en contra de les persones, però sí en contra del negoci que s’ha muntat al seu voltant. L’objectiu és clar: salvem els turistes i salvem els veïns i veïnes de Barcelona.»


1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.