Li truquem i a l’altra banda del telèfon sentim com la Valentina plora. Els seus cinc mesos i mig, i tot el temps que ha estat a la panxa de la mare, han estat dibuixats amb una bona dosi d’humor.

Andrea Zayas és de la Seu d’Urgell i viu a Banyoles des de fa uns anys. És mestra de música i il·lustradora. La seva vida ha canviat amb l’arribada de la seva primera filla. Ens ho explica amb 14 vinyetes que relativitzen escenes de la maternitat de la millor manera: rient.

1. “Sempre que vaig de viatge, en comptes de fer un àlbum de fotografies, faig un quadern il·lustrat. I quan em vaig quedar embarassada vaig dir: aquest serà el viatge de la meva vida!”



2. “El vaig titular Bitllet d’anada. Vaig començar a publicar-ne vinyetes al Facebook i veia com agradava a la gent. Per això, un cop vaig tenir la nena, vaig tenir la idea de crear una nova sèrie de vinyetes anomenada Puerperis i altres fases.”



3. “El vaig començar a dibuixar al tercer mes. El que anava fent abans és apuntar coses perquè no se m’oblidessin.”



4. “Vaig agafar el llapis i una llibreta i vaig anar apuntant escenes que podrien ser una vinyeta còmica.”



5. “Molta gent s’hi sent identificada, perquè si no ets mare, ja coneixes una amiga que ho és.”



6. “Per a mi aquest quadern és una forma de canalitzar tota la intensitat de l’experiència de ser mare.”



7. “Tenir una persona que depèn de tu totalment. Els problemes que vaig tenir amb els pits. És molt bèstia.”



8. “Vull desmitificar el fet de ser mare, allò de: el meu fill és el millor que m’ha passat a la vida. Sempre t’ensenyen la part rosa de la maternitat i amb aquestes vinyetes vull reivindicar-ne la realitat.”



9. “Perquè sembla que no quedi bé dir segons què. L’altre dia em van dir: ha de ser preciós, oi? I vaig respondre: També. Però no només és preciós.”



10. “I sobretot els primers mesos era dur. No estava per dibuixar. El més fort va ser que de cop i volta se m’havia acabat la llibertat. El canvi de vida.”



11. “Em centro en els moments més durs per donar-los la volta i mostrar-los en clau d’humor.”



12. “L’humor és vital. Arriba un moment en què és millor riure del que et passa.”



13. “Li arriba a molta gent que ho ha viscut o que ho està vivint ara.”



14. “Estimo molt la meva filla, però m’agrada mostrar aquests moments en què estic desesperada. I tot el que vaig aprenent.”

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a octubre 05, 2016 | 22:03
    Anònim octubre 05, 2016 | 22:03
    Muy chulo. Aunque no sé si la autora de las Viñetas hace un «fifti-fifti» catalán-castellano que pretende ser un reflejo del lenguaje coloquial o del efecto de las hormonas puerperales que le han mezclado los dos idiomas.
    12
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a octubre 05, 2016 | 22:03 109
    Respon
  2. Icona del comentari de: Carme pou a octubre 05, 2016 | 22:08
    Carme pou octubre 05, 2016 | 22:08
    La meva filla petita ja te 20 anys, per tant ja fa molts anys que vaig passar per això. Tens tota la raó en tot el que escrius i dibuixes, pensava ( en aquells moments) igual que tu (ara mateix) pero mai vaig pensar a dir-ho, potser no hagués agradat a ningú. Recordo especialment aquell moment en que la meva filla acabada de néixer i tota bruta ella, me la van posar al damunt i em diuen, mira mira que bonica....i jo, (ecs...) quina engunia, potser que la renteu una mica i després ja me la torneu a portar....i aquestes mares tant Xic d'avui diuen que es una experiència taaaaaan maca, ostres....que vols que et digui, a mi no m'ho va pas semblar.
    35
    Icona de dislike al comentari de: Carme pou a octubre 05, 2016 | 22:08 14
    Respon
  3. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 01:00
    Anònim octubre 06, 2016 | 01:00
    M'encanta! Em sento molt identificada. Gràcies per fer-nos riure i compartir tant amb nosaltres. Gràcies, de veritat.
  4. Icona del comentari de: Sara López a octubre 06, 2016 | 01:24
    Sara López octubre 06, 2016 | 01:24
    Hola! M'han agradat moltissim les vinyetes!! Tinc un bebe de 5 mesos i em sento molt identificada amb totes elles!! M'encanta el teu estil, no paris mai de fer-ho!
  5. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 07:09
    Anònim octubre 06, 2016 | 07:09
    Com he rigut amb les vinyetes, i això que ja fa 14 anys del meu últim puerperi. Felicitats a l'autora
  6. Icona del comentari de: Jana Casares a octubre 06, 2016 | 08:43
    Jana Casares octubre 06, 2016 | 08:43
    Que graciós! M'hi he sentit molt identificada!
  7. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 09:07
    Anònim octubre 06, 2016 | 09:07
    A mi també em va passar i fa 40 anys. Van passar 5 anys, dos fills, fins que no vaig tornar ser jo: retornar als estudis, lluitar per els interessos personals, llegir, anar al cinema...complicat a aquells anys pero contenta d' haver començat, juntament amb d' altres dones, a obrir camí.
  8. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 10:41
    Anònim octubre 06, 2016 | 10:41
    Me he sentido tan identificada! Hace 24 años que tuve a mi hijo mayor y hay escenas que son tal cual. No se me han olvidado. Un diez para la autora.
  9. Icona del comentari de: Susi Sanchez a octubre 06, 2016 | 13:23
    Susi Sanchez octubre 06, 2016 | 13:23
    Andrea ets una crack! Ja saps que sempre he sigut molt fan teva, però amb aquestes vinyetes m'has robat el cor forever T'ESTIMO Mare lactant!
  10. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 15:18
    Anònim octubre 06, 2016 | 15:18
    Bona feina Andrea, ets una artista. Gràcies per representar de manera gràfica els moments que vivim com a mares i pares. És tota una aventura i per molt que algú li costi de dir-ho, és una aventura complicada i va bé que ens poguem sentir identificades amb aquestes vinyetes. ;)
  11. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 16:13
    Anònim octubre 06, 2016 | 16:13
    Mi sento molt identificada tonc un peke de 8m i hi han coses q encara em sento identicada
  12. Icona del comentari de: catacrack a octubre 06, 2016 | 20:53
    catacrack octubre 06, 2016 | 20:53
    Andrea, fantastic. Jo no he tingut fills perquè sempre vaig tenir clar que no era ni tant bonic ni tan ideal. Ma mare va tenir quatre fills i la realitat va ser massa real... En aquests moments però la creativitat i l'engin es posen a funcionar a tota màquina, els teus dibuixos en son una prova. Una passada, gràcies per acostar-nos la realitat acompanyada de l'humor. Buff que be´ Per Bologna... Visca la mare que ens ha parit Fina
  13. Icona del comentari de: Sílvia G a octubre 06, 2016 | 20:59
    Sílvia G octubre 06, 2016 | 20:59
    M'hi he sentit superidentificada. Ha estat MOLT BÉ, perquè som humanes, i no nines de porcellana que tot ho aguanten. ET FELICITO. ETS AUTÈNTICA. GRÀCIES. ENS SENTIM ESCOLTADES.
  14. Icona del comentari de: Anònim a octubre 06, 2016 | 21:11
    Anònim octubre 06, 2016 | 21:11
    La vinyeta del llit i del cotxet és brutal. Gracies per dir-ho amb humor!
  15. Icona del comentari de: Andrea Zayas a octubre 06, 2016 | 23:33
    Andrea Zayas octubre 06, 2016 | 23:33
    Moltíssimes gràcies per tots aquest comentaris! La veritat és que dibuixar la meva experiència com a mare m'està ajudant moltíssim a canalitzar tanta intensitat! La veritat és que recomforta llegir-vos i demostrar que no tot és de color rosa... El rosa el deixem per a la literatura i el cinema...Jo em quedo amb una gamma més variada! Bona nit... O no... A mí ja em reclamen...
  16. Icona del comentari de: Meri banyoles a octubre 07, 2016 | 06:34
    Meri banyoles octubre 07, 2016 | 06:34
    Thi he vist...mhi he vist!res es facil i el puerperi es mooooolt xungo pero ara ja estas al club de las malasmadres (vaig a concerts barrakes amb nadons i cotxets,ballo mentre dormen i mil barbaritats més)i en jordi i la valentina amb humor ho fareu tooooot i més!!!!!sou collonuts!!!!
  17. Icona del comentari de: Anònim a octubre 07, 2016 | 10:50
    Anònim octubre 07, 2016 | 10:50
    Una bonissima tasca, aixó de representar en clau d'humor, el puerperi. Tots els sentiments que descrius son exactament el que vaig viure, sobretot amb la meva primera filla ( quan tot et ve de nou). és Hora de desmitificar aquesta etapa, ningú no en xerrava, ara fa quinze anys, i la sensació de que un nuvol de felicitat envoltava a totes les mares menys a mi, m'atormentava. M'encanta quan respons : No només....
  18. Icona del comentari de: Anònim a octubre 07, 2016 | 22:59
    Anònim octubre 07, 2016 | 22:59
    Segueix fent vinyetes de la criança i l'educació dels peques. A veure si ho revivim amb aquest humor. He rigut molt
  19. Icona del comentari de: Anònim a octubre 10, 2016 | 18:01
    Anònim octubre 10, 2016 | 18:01
    Jo tengo mellizos de 2 años y...empiezo a poder dormir un poco, si con uno te has sentido así imaginate con 2!!! Me ha encantado xq yo me he sentido igual aunque con el síndrome vaca lechera más agudizado a la hora de darles el pecho o sacarme la leche...agotador!!!
  20. Icona del comentari de: EsthRB a octubre 11, 2016 | 10:22
    EsthRB octubre 11, 2016 | 10:22
    L'Elna té una setmana i passem (passo) de l'ohhhhhh a l'AAAAAAAGHHHGGGGGGGGHGGRRRRR hahaha molt bones vinyetes :D
  21. Icona del comentari de: Anònim a novembre 02, 2016 | 18:07
    Anònim novembre 02, 2016 | 18:07
    Tot just estic embarassada, i a més per decissió pròpia seré mare soltera, llegir i veure el que m'espera fa una mica de respecte! Espero anar trampejant-ho el millor possible!!!!
  22. Icona del comentari de: Anònim a gener 08, 2017 | 01:15
    Anònim gener 08, 2017 | 01:15
    Lo de les visites és tal qual ho has il.lustrat, almenys és en el que jo mhe sentit més identificada, la lleona que surt és impressionant!! Felicitats a lautora per la capacitat de síntesi i d' expressar els sentiments que tantes dones sentim, gràcies per lestona que he passat!
  23. Icona del comentari de: M a març 14, 2017 | 17:00
    M març 14, 2017 | 17:00
    Jo tinc una nena de 12 mesos i també m'he sentit identificada amb varies coses! Gràcies per fer-nos riure de moments q a vegades ens desborden! I molt bon equilibri entre explicar la part maca i amable i la q no ho és tant ;) Sort!!

Respon a M Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa