La fotògrafa Anna Ogier-Bloomer, amb el seu projecte Letdown, ha volgut mostrar els seus primers dos anys com a mare, centrant-se sobretot en la lactància. Ella mateixa explica que no estava preparada per la gana que arribava a tenir la seva filla i que se sentia superada per l’esgotament físic i psicològic: “Estava impressionada per com el meu cos va passar a ser d’una altra persona, ja no era només meu”.

Durant aquest temps, la seva filla, Violet, no dormia més de dues hores seguides. És a través d’aquestes imatges que ha mostrat des del dolor i el cansament, fins als moments de pau i tranquil·litat. I, en definitiva, una realitat que fuig de les idealitzacions de la maternitat.

1. La primera nit a casa.



2. La primera setmana.



3.



4. Donació de llet materna.



5.



6. Hora d’esmorzar.



7. Berenant amb el pare.



8.



9.



10.



11.



12.



13.



14.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 13, 2019 | 00:47
    Anònim maig 13, 2019 | 00:47
    La mare és insubstituible, quan falta s’arrossegue la carència tota la vida. He estat més de set anys alletant als meus dos fills, és el millor que he fet a la meva vida!!
  2. Icona del comentari de: Pare anònim a juny 26, 2020 | 14:34
    Pare anònim juny 26, 2020 | 14:34
    Jo soc pare i també estic molt cansat, però ens repartim les tasques amb la seva mare. Encara que ens va costar molt per la constant insistència de les infermeres, no sé exactament perquè, vam decidir donar-li llet en pols. Ens van tractar com si no estiméssim al nostre fill i fóssim males persones, però tot i així vam seguir amb la llet en pols per varis motius. El principal motiu és pq el nen anava curt de pes i així ens asseguràvem que s'alimentés de manera correcte, va ser l'únic nen de la planta que va guanyar pes durant els dos dies que vam estar a l'hospital. Les altres raons de la llet en pols eren que ens poguéssim repartir les tasques alimentàries entre els dos i després que el nen dormís vàries hores seguides, ja que al estar ben alimentat no demanava menjar fins 3 o 4 hores d'haver-se dormit. Tasques repartides, descans pels dos, èxit total.
  3. Icona del comentari de: Anònim a juny 27, 2020 | 03:04
    Anònim juny 27, 2020 | 03:04
    Vaig donar el pit a la meva filla fins al quart mes inclòs. Pel setembre em vaig incorporar a la feina, jornada plena a l'ensenyament secundari. Impossible continuar donant el pit. Es va adaptar al biberó sense cap problema i jo vaig poder fer un curs una mica normal, amb més cansament que abans de tenir la nena, sobretot quan a la nit es despertava. I vam sobreviure al primer any!
  4. Icona del comentari de: Anònim a juny 28, 2020 | 12:02
    Anònim juny 28, 2020 | 12:02
    Jo sóc mare de dos nens. Vaig decidir no deixar de ser jo mateixa per ser mare. No deixar de treballar, no deixar de sortir alguna nit a sopar, no deixar de poder tancar la porta del bany... Va ser (encara ho és) molt cansat, però entre el pare dels nens i jo ens ho vam combinar. Li vaig donar el pit els primers mesos als dos, després vam pasar a lactància mixta i per últim biberó. En aquests articles sembla que la única opció sigui donar el pit i estar 24/7 amb la criatura, com si no existís el seu pare. I si no aconsegueixen que s'agafi o vols dedicar una estoneta per tu, sembla que no siguis tan bona mare. Els meus nens tenen ara 9 i 11 i ja us dic que no cal oblidar-se de ser tu mateixa per ser mare.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa