Tan sols ens cal mirar-nos

Marina Abramović, artista de performances, va néixer a Belgrad el 30 de novembre de 1946. La felicitem recordant el que va passar el 2010 al Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA), durant la inauguració d’una retrospectiva dedicada a Abramović. Ella hi feia The artist is present, una de les seves actuacions més conegudes, en què explora la comunicació entre l’artista i l’audiència, la reflexió en silenci.

Una taula i dues cadires són l’escenari de connexió entre dos perfectes desconeguts. En una banda ella, a l’altra una persona anònima (o no). Un somriure avergonyit. Mans obertes. Peus creuats. Mirades intimidants. Tot de gestos entre estranys separats per una taula. S’aixeca algú i torna a seure algú altre.

Ell es posa còmode. Abramović alça el cap, se’l mira i se li eixampla el somriure. Al cap d’uns segons se li neguen els ulls. No pot evitar reclinar-se cap endavant i agafar les mans de l’home que té al davant. És l’Ulay, un antic amant de la Marina: van ser parella del 1976 al 1988. Ell ha irromput a la sala, ha creat un instant màgic i ha arrencat els aplaudiments dels assistents. Amb prou feines s’han dit res, però s’ho han dit tot. I la performance continua amb una nova persona.

Foto: Marco Anelli

Art Marina Abramović Performance Vídeo

Comentaris

Anònim desembre 02, 2016 | 23:15

Preciós, meravellós!!!

1

0

Respon
Erika Jaramillo desembre 04, 2016 | 23:38

A continuació algunes anotacions i correccions sobre l'article: Abans d'elles dir que m'impressiona que en un article de tan sols tres paràgrafs, composts de dues-centes deu paraules, puguin aparèixer tal quantitat d'imprecisions i d'informacions incorrectes. La performance que Marina Abramovi? va realitzar en 2010 en el MOMA, no es titula «A minute of silence», suposo que qui hagi redactat aquest article va imaginar que aquest era el seu títol prenent els títols d'alguns vídeos que apareixen en YouTube, amb fragments de registres de la performance, com: «"A minute of silence" by Artist Marina Abramovic» [1], el nom de la performance és «The Artist Is Present» i era part de l'exposició retrospectiva del mateix títol [2], que es van desenvolupar del 14 de març al 31 de maig de 2010. Respecte a: «Una taula i dues cadires», no és precís, ja que la taula va deixar d'utilitzar-se en un moment determinat de la performance. Descriure com «escenari d'intimitat» un espai públic que en tot moment estava sent observat per desenes o centenars de persones en directe, a més d'estar sent retransmès via streaming, crec és un error. Com crec que ho és dir: «a l'altra una persona anònima», doncs encara que en molts casos sí eren persones anònimes, no s'hauria de generalitzar, doncs moltes eren persones conegudes. D'altra banda, parlar de «indiferència» quan el plantejament de l'obra era precisament tot el contrari, també ho considero un error. En paraules de Marina Abramovi?, preses de l'entrevista «Marina Abramovi?: The Artist Speaks» [3], publicada pel mateix MOMA, diu: «El que és molt nou en aquest performance és que sempre percebem al públic com un grup, però un grup està format per moltes persones. En aquesta peça tracto amb individus d'aquest grup, només en una relació un a un. Per tant, quan entres en el quadrat de llum i et seus en aquesta cadira, ets un individu (...) I estàs en una situació molt interessant perquè ets observat pel grup (les persones que esperen per asseure's), ets observat per mi, i m'estàs observant, així que és com una triple observació». Crec que és obvi que per part de Marina Abramovi? no hi havia indiferència, com acabo d'anotar, la seva intenció era tota la contrària i tampoc crec que pugui afirmar-se que existís indiferència en els participants, doncs cadascun d'ells amb el sol fet de participar ja denotaven el contrari. També crec són poc encertades les següents descripcions: «un antic amant», ja que Ulay, es podria dir, és la parella més coneguda de Marina Abramovi?, sent parella des de 1976 fins a 1988, però Frank Uwe Laysiepen, conegut com Ulay, no només va ser la seva parella sentimental, sinó qui al costat de Marina Abramovi? va treballar durant anys en la creació conjunta de moltíssimes obres: de les 96 performance que Marina Abramovi? fins llavors havia realitzat 43 són obres conjuntes amb Ulay i l'exposició presentava 81 elements (documents sonors, fotogràfics o videogràfics) dels quals 29 també són documents conjunts. Respecte a l'afirmació: «Fa trenta anys que no s'havien vist», és falsa, doncs ho havien fet poc abans de la inauguració de l'exposició, ja que la retrospectiva, com ja vaig dir, es basava en obres de les quals els dos són autors. Marina Abramovi? li va dir a The Guardian «No esperava en absolut que vingués a asseure's» [4], però això no vol dir que no li hagués vist abans. En la pel·lícula documental «The Artist Is Present» , (2012) [5], es mostren diferents moments de les trobades prèvies. Sobre: «Ell ha irromput per sorpresa a la sala», per ser precisos, ni Ulay ni ningú irrompia en aquest espai per sorpresa, hi havia tot un sistema d'organització per controlar l'entrada de cada persona participant en la performance. Finalment crec que dir: «Amb prou feines s'han dit res», no és correcte, doncs no s'han dit res, una de les regles d'aquesta performance era no parlar, com també no tenir contacte físic, és cert que només amb Ulay, Marina Abramovi? va trencar les seves pròpies regles en prendre-li les mans a Ulay, però en cap moment ella va pronunciar cap paraula ni amb ell ni amb cap dels altres 1,564 participants. [1] https://youtu.be/mEcqoqvlxPY [2] https://www.moma.org/interactives/exhibitions/2010/marinaabramovic/ [3] https://www.moma.org/explore/inside_out/2010/06/03/marina-abramovic-the-artist-speaks/ [4] https://www.theguardian.com/artanddesign/2014/may/12/marina-abramovic-ready-to-die-serpentine-gallery-512-hours [5] http://marinafilm.com/

0

0

Respon
Catorze.cat desembre 04, 2016 | 23:46

Gràcies, Erika, pels teus comentaris. Ens han servit per millorar la descripció que fèiem del vídeo.

0

0

Respon