Vas fent i un dia, de cop i volta, et cauen els 40 anys a sobre. Patapam. 

Tot i que ja em preocupaven des dels 38, jo no els vaig veure a venir, van arribar sigil·losament. Ara la gent em tracta de senyora, faig servir ulleres per veure-hi de lluny i necessito dos dies per recuperar-me quan surto de nit, si és que arribo a treure la poteta fora de casa quan arriba el cap de setmana, perquè el combo sofà-manta-sèries m’atreu com la llum a una papallona de nit. 

Capquadrada com soc, fets els 40 –la meitat de la vida– vaig començar a avaluar (amb les ulleres posades) tot el que havia fet fins llavors i a desesperar-me; a córrer amunt i avall, esverada, igual que el conill blanc d’Alícia al país de les meravelles, com si arribés tard a algun lloc però sense saber exactament on anava. En el fons sabia que un dia me’n podria riure, de tot això, però llavors no em feia gota de gràcia; fins que algú em va dir: «I si ho dibuixes?».

Estic estupenda! (Angle Editorial) és un llibre positiu, pensat per riure’ns de nosaltres mateixes i prendre’ns la vida una mica menys seriosament. Si cada persona és un món, els 40 són una dimensió particular de cadascú. Aquestes vinyetes en retraten una part; potser no t’hi reconeixeràs, potser sí… I si és així, riu tranquil·la, que les arrugues de riure són molt afavoridores. 

1.

 

 

  2.

 
3.


4.


5.


 


6.

 
7.

 

8.



 

9.
10.



11.



12.


 
13.


 

14.



 Estic estupenda! (Que ja tenim una edat i altres tonteries)

 © Raquel Gu
 © Angle Editorial, 2017

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Angeles a gener 25, 2018 | 16:45
    Angeles gener 25, 2018 | 16:45
    He de dir, que jo ja he sobrepassat aquests 40, de fet estic a prop dels 50; i tot i així considero que Estic estupenda!!. Molt reals les afirmacions com les il.lustraccions, he passat una bona estona rient-me de mi mateixa. Moltes d'elles reflexen de ple com em sento ara; però sobre tot el fet d'èsser una mateixa sense preocupar-se dels prejudicis dels altres.
  2. Icona del comentari de: Maria Jesús a gener 30, 2018 | 09:29
    Maria Jesús gener 30, 2018 | 09:29
    M'ha agradat aquest recull de comentaris i crec que és un bon senyal "de salut mental" dir l'edat, per tal que d'una vegada no escoltem "no ho sembles", que ens atribueixin les imatges d'altres temps, que creguin que pensem que no és bo fer anys perquè l'alternativa no és seductora. Volem viure, estar satisfetes del que fem (més o menys) i sobre tot que no es pensin que ens sedueixen dient que "hem de dissimular l'edat", "ens hem de treure les arrugues", com si això fos un mal i que hem de fer veure que som joves...Som dones, volem ser dones grans el que no vol dir caduques, no interessants, incapaces de sentir, de fer, de gaudir, de viure, en defintiva que aquesta és la idea i la voluntat. Com deia l'alternativa és poc seductora encara que inevitable.
  3. Icona del comentari de: Anònim a agost 16, 2018 | 21:10
    Anònim agost 16, 2018 | 21:10
    Jo m’identifico totalment però ha estat una mica més tard... just quan he passat els 50. He rigut, he plorat, has fet una fotografia perfecta i real, molt real. La frescura i la ironia que utilitzes són delicioses. ?
  4. Icona del comentari de: Mercè Escolà a agost 17, 2018 | 19:12
    Mercè Escolà agost 17, 2018 | 19:12
    Fantàstic! m'ha agradat molt.
  5. Icona del comentari de: Anònim a agost 19, 2018 | 21:36
    Anònim agost 19, 2018 | 21:36
    M'agradad moltissim, em sento identificata!!
  6. Icona del comentari de: Anònim a juliol 10, 2020 | 03:11
    Anònim juliol 10, 2020 | 03:11
    Si, però jo també a partir dels 50 . Molt bé ! M'agradat molt!
  7. Icona del comentari de: Anònim a juliol 10, 2020 | 10:30
    Anònim juliol 10, 2020 | 10:30
    Molt bo! Però per mi que t'has avançat 15 anys!?
  8. Icona del comentari de: Senyora Gran a juliol 10, 2020 | 11:49
    Senyora Gran juliol 10, 2020 | 11:49
    M'agradaria que s'hi reflectís la part bona, que existeix. Seguretat, passar de tonteries, triar estar sola i descobrir que és el que hauries d'haver triat fa anys, que les hormones no decideixin per tu... No sé vosaltres, però jo en tinc 56 i no tornaria enrere i m'encanta que em diguin senyora, per fi un tracte com em mereixo, no el etern "nena" que ens planten fins els 40.
  9. Icona del comentari de: Anònim a juliol 11, 2020 | 10:48
    Anònim juliol 11, 2020 | 10:48
    Ho he Passat molt be, la ironía, riure d' un mateix es la millor terapia. Als noranta veus la vida pasada con una novela que has llegit i deixes en una lleixa, sense ganes de tornar-la a llegir, per que saps que no pots cambiar l'argument.
  10. Icona del comentari de: Aufe a juliol 13, 2020 | 00:42
    Aufe juliol 13, 2020 | 00:42
    Els mastegots arribaràn, potser. Quan vinguin els encarareu amb més llibertat i serenor, segur.
  11. Icona del comentari de: Tere a maig 07, 2023 | 20:09
    Tere maig 07, 2023 | 20:09
    Dons a mi això no em sembla pas així als 40, ni molt menys, jo en tinc 64 i potser ara hi ha alguna cosa que comenci a ser així, però als 40...ni molt menys!!!
  12. Icona del comentari de: Maria a octubre 11, 2023 | 22:40
    Maria octubre 11, 2023 | 22:40
    Jo sempre he plegat els llençols a l'ull de l'escala :)

Respon a Aufe Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa