Empatia, solidaritat i respecte. Això és el que els mestres de l’Escola Bellaterra han volgut transmetre als seus alumnes. Com? A través d’una exposició en què des dels més menuts de P3 fins als més grans de 6è s’han posat a la pell dels refugiats. El treball previ s’ha articulat a cada classe. A partir de l’eina més eficaç: la reflexió. Preguntes com: per què han marxat? Com es deuen sentir? Com els rebríem? Acaben coincidint en una mateixa resposta: la urgència de vetllar perquè els infants tinguin un criteri més humà. Compromès amb les persones.

Obrim les portes de la classe de 3r de primària per descobrir, amb 14 fotografies de Jean Marie Fritz i amb la veu dels mateixos alumnes, com s’han involucrat en aquesta exposició. Cadascun d’ells havia de triar l’objecte personal que, si hagués d’abandonar casa seva, salvaria fos com fos. Un exercici que ens mostra que si l’educació i la vida van a bracet, els alumnes tindran més eines per entendre el món.

1. Xavi. Si fos un refugiat, el que m’emportaria seria un record de la meva família i unes pedres per fer foc i menjar i aigua. I un regal que em va donar la meva família quan vaig néixer, i així els portaria sempre al meu cor.

Foto: Jean Marie Fritz



2. Berta. El meu objecte especial és el meu àlbum de fotos de quan era petita, me’l van regalar quan tenia un any. Quan ho vaig saber, el vaig voler veure amb la meva família i em va agradar molt i em vaig adonar que no estava tot complet. El vaig voler acabar però no em van deixar fer-ho.

Foto: Jean Marie Fritz



3. Pol. Me’l van regalar els meus tiets abans de néixer. L’estimo molt i dormo quasi sempre amb ell. Sempre me l’emporto a tot arreu. Me l’emporto a les vacances de Nadal, de Setmana Santa i de colònies. L’estimo tant tant que no me n’aniria de casa sense ell.

Foto: Jean Marie Fritz

4. Max. El meu objecte especial és un cub de rubik. Si ara mateix hi hagués una Guerra Mundial me l’enduria perquè és un joc molt entretingut i recordaria els molt bons moments quan estava a casa. Em faria molta pena marxar de casa, però ho hauria de fer.

Foto: Jean Marie Fritz



5. Irene. El meu objecte especial me’l va regalar la Sílvia quan anava a P5, un cor molt tovet, és molt bonic i fa dos anys que el tinc i és molt especial per a mi. I la Carme [la mestra] ens va explicar que els nostres objectes no tenen el mateix valor. Si fos una refugiada, me l’emportaria per recordar quan anava a P5 i la Sílvia.

Foto: Jean Marie Fritz



6. Arnau. Un dia la meva mare estava ordenant el seu armari, llavors vaig veure que tenia un diamant, li vaig dir si me’l regalava i em va dir que sí. Des que el tinc a la mà em dona bona sort. I si algun dia hi ha guerra i la meva mare no pogués venir, l’objecte em recordaria la meva mare i també em donaria sort.

Foto: Jean Marie Fritz



7. Jana. El meu objecte especial és un joier que me l’estimo molt perquè me’l va regalar la meva àvia quan era petita. Té fotos de la meva millor amiga d’una altra escola i quan veig la foto em recorda a ella. I perquè té polseres que són d’un altre país, que em va regalar la meva mare quan encara era petita.

Foto: Jean Marie Fritz



8. Júlia. El meu objecte especial és un peluix de Minion i té una història. Una vegada, quan jo tenia 5 anys, vaig anar a Port Aventura, vaig jugar a un joc i vaig guanyar aquest premi. Des d’aquest dia el tinc a la finestra de casa meva.

Foto: Jean Marie Fritz



9. Greta. Jo no marxaria de casa sense el meu peluix perquè me’l van regalar quan vaig néixer, me’l va fer la meva àvia i me’l van regalar de part de tota la família. Per a mi és molt i molt important. Té la història de la meva àvia i del meu avi.

Foto: Jean Marie Fritz



10. Marc. Jo m’emportaria els minerals que em donen els meus tiets cada cop que he anat a Blanes i quan hi torno a vegades me’ls donen i a vegades no. Això passa a Blanes a l’estiu i molt pocs cops a l’hivern.

Foto: Jean Marie Fritz



11. Àlex. El meu objecte especial és molt especial perquè ha viscut una experiència impressionant: és un Rayo McQueen que em van regalar quan tenia 1 any. És important per a mi perquè dormo amb ell totes les nits.

Foto: Jean Marie Fritz



12. Paulo. El meu objecte especial és un peluix, un tigre que quan era petit em van regalar perquè no tingués malsons per dormir. Sempre dormo molt bé amb el meu tigre súper especial. El tinc al meu llit o a la tauleta de nit i li faig un petó sempre abans de dormir. I si hi hagués una guerra me l’emportaria, per mi és un record de tota la meva família. Aquest regal sempre el portaré al meu cor. És el millor regal que m’han fet!!!

Foto: Jean Marie Fritz



13. Marina. El meu objecte especial és el Copo de nieve. El va trobar el meu besavi quan tenia 18 anys sota un pont abandonat, i el meu besavi em va donar al meu avi i el meu avi li va donar al meu pare i el meu pare me’l va donar a mi i ha passat per tota la família. Mai de la vida me n’aniria sense ell i si se’m el perdés em posaria molt trista.

Foto: Jean Marie Fritz



14. David. El meu objecte especial és un osset de peluix, es diu Hosi. Me’l va regalar l’àvia perquè m’agradava molt. L’àvia de part de la mare. Si fos un refugiat, me l’emportaria per recordar l’àvia.

Foto: Jean Marie Fritz

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Una mare a gener 31, 2017 | 11:17
    Una mare gener 31, 2017 | 11:17
    Mai, mai s'hauria de veure obligat un nen a abandonar casa seva. Mai cap criatura hauria de viure la guerra; la guerra que els grans han causat; la guerra que a uns quants grans els interessa que continuï. Felicitats a l'Escola Bellaterra per aquesta fabulosa iniciativa. I al fotògraf: les mirades són profundes, com les de qualsevol nen del món, en guerra o no.
  2. Icona del comentari de: Àvia a febrer 01, 2017 | 13:27
    Àvia febrer 01, 2017 | 13:27
    La guerra és cruel, dolorosa no serveix per solucionar cap problema real de la gent, només es beneficien els poderosos i els traficants ( armes, persones,...) que cada cop són més insensibles al patiment de les persones ( ús de drons, bombardeigs a la població civil: nens i nenes, avis, pares i pares; hospitals, escoles, mercats, llars...). Aquest treball a l'Escola Bellaterra educa en els nens i nenes les capacitats emocionals i afectives per poder posar-se en el lloc de l'altre, l'empatia, la sensibilitat davant del patiment, la solidaritat i el respecte, em sembla un treball preciós!! Els meus nets Pol i Emma ho han viscut com una experiència emocional i sentida, que han compartit amb nosaltres. Felicitats a l'Escola Bellaterra als professors i als nens i nenes!! L'Educacó, la bona educació és la única arma carregada de futur. Gràcies!
  3. Icona del comentari de: Jaume Cela a febrer 08, 2017 | 21:35
    Jaume Cela febrer 08, 2017 | 21:35
    Cada dilluns em passejo per la magnífica exposició que hi ha al passadís de l'escola i és una de les experiències que m'enriqueixen més, que m'animen a continuar treballant per contruir un món millor. Gràcies, gent de l 'Escoleta per mantenir viva la flama de l'esperança, d'aquesta esperança que Péguy comparava amb una noieta, de l'esperança que els nens i nenes d'avui facin realitat el nostre somni. Evitem ser una nosa en aquest camí.

Respon a Jaume Cela Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa