Les residències de gent gran són un dels espais on es conviu diàriament amb el final de la vida. Allà, la mort és la mort sense eufemismes. Els avis que hi viuen llargues temporades han de pair com els seus companys d’habitació o de menjador van marxant.
El fotògraf Daniel Schumann va visitar sovint un asil de Dusseldorf per retratar Ulrike H., una àvia amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Schumann volia plasmar l’evolució de la malaltia, però al final també va acabar fotografiant els ancians que convivien amb ella i que –com ella– van anar morint. El projecte pretén donar visibilitat a la mort i demostrar que, malgrat la tristesa i el dolor, una mort digna és possible.
Aquest n’és el resultat:
1. Horst Kloeters, 25 d’agost
Foto: Daniel Schumann
2. Horst Kloeters, 25 d’agost
Foto: Daniel Schumann
3. Host Kloeters, 30 d’agost
Foto: Daniel Schumann
4. Margarete Hagermann, 28 de febrer
Foto: Daniel Schumann
5. Margarete Hagermann, 7 d’abril
Foto: Daniel Schumann
6. Sigrid Kessler, 15 de març
Foto: Daniel Schumann
7. Sigrid Kessler, 30 de març
8. Hildegard Kohler, 5 de juliol
Foto: Daniel Schumann
9. Hildegard Kohler, 7 d’agost
Foto: Daniel Schumann
10. Ulrike H, 17 de febrer
Foto: Daniel Schumann
11. Ulrike H, 15 de març
Foto: Daniel Schumann
12. Ulrike H, 19 de desembre
Foto: Daniel Schumann
13. Ingrid Willenbrink, 25 de març
Foto: Daniel Schumann
14. Ingrid Willenbrink, 14 de maig
Foto: Daniel Schumann
