William Klein, la revolució fotogràfica

Compres nadalenques davant de Macy’s, Nova York, 1954. Foto: William Klein

Molt pocs dies després d’inaugurar-se a La Pedrera, l’exposició William Klein. Manifest va haver de tancar les portes a causa del confinament. Tres mesos després va reobrir i, si inicialment estava previst que es pogués visitar fins al 30 de juliol, ara s’ha prorrogat fins a l’1 de novembre per compensar tot aquest temps sense visitants. És, doncs, una oportunitat daurada per veure aquesta esplèndida mostra dedicada a un dels grans noms de la fotografia contemporània, que també es revela com un fascinant artista multidisciplinari i polièdric.

Nascut a Nova York el 1928 i afortunadament encara viu –el mes de març va poder assistir a la inauguració d’aquesta retrospectiva–, William Klein és considerat un veritable revolucionari de la fotografia, un visionari d’estètica plenament vigent, moderníssima i enormement influent: sense anar més lluny, el deute que hi tenen fotògrafs catalans com Leopoldo Pomés –atenció a la imatge que tanca l’exposició– és molt evident.

Vistes de l’exposició. Foto: Fundació Catalunya – La Pedrera

Comissariada per la crítica d’art Raphaëlle Stopin, William Klein. Manifest abasta les múltiples manifestacions artístiques de Klein: la fotografia –evidentment–, la pintura, el disseny, el cinema, la moda, la publicitat… Aquesta visió transversal posa de manifest una aparent i enriquidora contradicció: iniciat en la pura abstracció –a la Sorbona de París va ser deixeble del mestre del cubisme Fernand Léger, i en tota la seva obra hi ha la influència de la Bauhaus alemanya–, i sense deixar de banda el seu amor per la geometria, les seves fotografies són rabiosament humanes, bategants i bullicioses. En les seves imatges urbanes, Klein porta la càmera a peu de carrer i la fica entre la multitud, la barreja amb els vianants, apel·lant a la seva complicitat. No importa que les fotografies surtin mogudes o borroses; importa que transmetin vida, ànima.

Més contradiccions: criat al Bronx –on la seva família es va haver de mudar arran del crac del 29–, Klein va convertir en protagonistes de moltes de les seves fotos els habitants dels barris menys afavorits de les ciutats, contemplats de tu a tu, sense paternalisme ni commiseració. Però, al mateix temps, acabaria esdevenint un dels grans referents de la fotografia de moda de la mà de la revista Vogue, introduint-hi innovacions com el fet d’inserir els elegants dissenys dels modistes en quotidians paisatges urbans. D’alguna manera, va convertir la gent del carrer en models alhora que treia les models de l’estudi i les portava al carrer.

Vistes de l’exposició. Foto: Fundació Catalunya – La Pedrera

Potser els plats forts de l’exposició que es pot veure a La Pedrera són les reproduccions de gran format de les seves fotografies preses als carrers de Nova York, París –on Klein ha viscut gran part de la seva vida–, Roma, Moscou i Tòquio, penjades en parets de colors bàsics que fan que el visitant es senti com si s’hagués ficat dins les pàgines d’algun dels seus innovadors llibres. Però a la mostra també s’hi poden veure pintures, maquetes de llibres, contactes fotogràfics pintats, dissenys de moda i fragments de les seves pel·lícules com Qui êtes-vous, Polly Magoo, Loin du Vietnam i Muhammad Ali, the Greatest. I, aquí, aquest cronista admet la seva debilitat per Broadway by Light, una hipnòtica simfonia urbana i nocturna de llums de neó, fanals, cartells, anuncis i fars d’automòbil, que va ser reverenciada pel mateix Orson Welles pel seu ús del color.