See Red Women’s Workshop va ser fundat el 1974 per tres estudiants d’art que volien combatre la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació. Van formar el col·lectiu amb l’objectiu de crear cartells per l’alliberament de la dona i altres grups comunitaris: les seves obres protesten contra els diferents poders dels homes, així com també demostren la connexió amb el context polític i social del moment.
No pretenien vendre un producte o difondre un missatge polític, sinó transmetre la idea d’una societat transformada on el gènere, la raça o la classe no estiguessin marcades per desigualtats o subordinació. Fer aquests pòsters pot semblar fàcil, però desafiar els supòsits culturals i polítics no ho és gens. La creació d’aquests cartells sovint anava de la mà de debats i reflexions profundes que van fer del col·lectiu més que un espai d’activisme.
1. A la declaració d’independència del Vietnam, el president Ho Chi Minh va dir: les dones són la meitat de la població, així que fins que les dones no siguin lliures, les persones no seran lliures.
See Red Women’s Workshop
2. Fer imatges feministes el 1980 era difícil. Els arguments de feministes radicals com Andrea Dworkin sobre pornografia o violència cap a la dona, amb eslògans com “el porno és la teoria, la violació és la pràctica” van ser molt debatuts, fent-nos preguntar com representar la sexualitat de la dona. Després de moltes discussions sobre com parlar de les lesbianes, vam optar utiltizar dibuixos en comptes de fotografies i incloure imatges de dones no estereotipades, per deixar clar que “no sempre ho pots endevinar” i “totes les dones ho poden ser”.
See Red Women’s Workshop
3. Un dels pòsters que vam fer per un taller sobre les retallades del govern, sobretot aquelles que afectaven dones.
See Red Women’s Workshop
4. Aquest pòster el vam fer a partir de les nostres pròpies experiències de ser mares i esposes. Explora la realitat a la qual fem front les dones tancades a casa a partir d’una sèrie de capses que fan referència a les cel·les de la presó. La natura repetitiva de la vida domèstica de la dona està detallada segons les vint-i-quatre hores de feina. L’objectiu era animar les dones a qüestionar la monotonia i la isolació d’aquest rol i desafiar els rols de gènere, tant en el matrimoni com en la maternitat.
See Red Women’s Workshop
5. En aquella època [1979], vam començar a desenvolupar imatges que representessin una visió positiva i de celebració de l’alliberació de la dona. Amb aquest objectiu volíem mostrar que les dones poden fer el que vulguin i són poderoses.
See Red Women’s Workshop
6. El març del 1970, representants dels diferents grups de dones del país es van trobar a la primera Conferència Nacional per l’Alliberament de les Dones al Ruskin College per debatre sobre els diferents desafiaments als que les dones havíem de plantar cara. Aquestes són algunes coses que demanàvem.
See Red Women’s Workshop
7. La fotografia és de Charmian Reading. Il·lustra el fets de les dones exposats a les Nacions Unides el 1980.
See Red Women’s Workshop
8. Imprès en vermell per transmetre ràbia, aquest pòster mostra que les dones són explotades –a les feines com a mà d’obra barata i com a feina no remunerada ni reconeguda a les llars– pel benefici del capitalisme.
See Red Women’s Workshop
9. El pòster següent va ser dissenyat i imprès abans que es fundés See Red. Moltes dones, en particular mares de nens petits, van passar moltes hores i dies a casa escoltant la ràdio com a una companyia. Si volies escoltar música pop o els últims hits, havies d’aguantar homes DJ obertament masclistes.
See Red Women’s Workshop
10. N’havíem fet una versió anterior per al calendari del 1976 i l’havíem venut com a pòster. Més tard, vam veure una fotografia que Syd Shelton va fer al 1977 a la manifestació contra el Front Nacional. Vam canviar el disseny per utilitzar aquesta imatge, ens semblava més activa i que reflectia les nostres idees. Volíem mostrar que les dones estem totalment involucrades en aquestes protestes i campanyes.
See Red Women’s Workshop
11. La feina domèstica i les relacions familiars formen part de la manera en què la societat controla les dones i consolida la societat capitalista. Aquest pòster il·lustra com allò polític i allò personal estan connectats perquè el capitalisme funcioni perfectament.
See Red Women’s Workshop
12. Amb cinc colors diferents, que significa cinc impressions, aquest pòster no es va poder incloure al catàleg perquè era massa car. Tot i això, se’n van imprimir uns quants i es donaven a conferències nacionals o altres esdeveniments.
See Red Women’s Workshop
13. Aquest va ser la portada del calendari del 1977. Mostra com els mitjans, l’Estat, la feina domèstica i les nostres relacions personals, així com les ansietats per la nostra aparença, controlen les dones fent-nos posar en contra i mantenint-nos separades.
See Red Women’s Workshop
14. Aquest pòster va ser part de les campanyes YBA Wife? i Don’t Do It Di quan Lady Diana Spencer i el príncep Charles es van casar. Tradicionalment, la dona casada agafava el cognom del seu home, prometia obeir-lo i normalment passava a dependre d’ell econòmicament.
See Red Women’s Workshop
