Gràcies per ser-hi

Foto: Inés Cornelles

Catorze es diu així perquè va néixer el 2014. Aquesta és una obvietat per als qui ens segueixen des del primer dia (que va ser l’1 d’abril: 1 del 4 del 14), però ja no és tan evident per als qui ens han anat coneixent durant els últims dos anys i mig. Catorze és avui una realitat més viva que mai, n’hi ha que parlen de Catorze com si hagués existit sempre, i el nom ha adquirit entitat per si mateix. Amb permís del nombre parell que va després del tretze, Catorze som nosaltres.

Després de néixer, toca créixer. I això hem fet. El mes de juliol del 2016 vam superar per primer cop la frontera dels 400.000 usuaris únics (en vam tenir 403.642) i a l’agost vam tornar a batre un rècord absolut d’audiència: segons l’OJD, ens vam situar en els 432.330 usuaris únics, vam arribar a les 1.669.960 pàgines vistes i les visites rebudes van ser 835.087. El 2015 vam triplicar l’audiència del 2014, i el 2016 estem triplicant la del 2015.

Aquestes dades maregen i superen de llarg les expectatives que ens havíem creat a l’hora de muntar un digital en català a favor de la cultura i la vida. Perquè el nostre és i seguirà sent un projecte artesanal, fet des d’una llibertat absoluta, preciosa i irrenunciable. I amb la intenció de teixir complicitats dins del sector cultural. De construir en lloc de destruir.

Ens fa cert vertigen haver-nos consolidat en tan poc temps com el primer mitjà cultural de l’àmbit digital, i el primer –també– que té uns continguts especialitzats. Però és així, i ens fa il·lusió. Tenim milers de lectors fidels (centenars de milers, de fet) que ens atorguen un poder prescriptor elevat i que ens animen a continuar fent-nos grans. Ho intentarem, per la part que ens toca. Gràcies per ser-hi.