Paulo Freire va néixer el 19 de setembre de 1921 a Recife (Brasil). El pedagog va defensar que la base de l’educació és el diàleg que no manipula ni imposa ni domestica. És a dir: el que ens iguala i ens fa lliures. Aquell que permet que el mestre i l’alumne aprenguin junts, a través de l’experiència. Paulo Freire va morir el 2 de maig de 1997 a Sao Paulo. Recordem el compromís i l’amor que sentia i demostrava per l’ensenyança llegint-ne 14 reflexions. I escoltem com reflexiona sobre la importància i la necessitar d’educar des de l’estima i la responsabilitat.
Foto: Jeff S. PhotoArt
1. No hi ha canvi sense somni, igual que no hi ha somni sense esperança.
2. L’única forma d’ensenyar a estimar és estimant.
3. L’educador ha de ser sensible, ha de tenir gust. Perquè l’educació és una obra d’art.
4. L’educador és un artista, ell refà el món: el torna a dibuixar, a pintar, a cantar, a ballar.
5. Només és possible posar nom després de fer les coses.
6. Ensenyar exigeix saber escoltar.
7. Les escoles no es transformaran si no accepten que hi ha un procés de canvi.
8. He de respectar els teus somnis i les teves pors. Però també he de poder tocar aquestes pors com ho fa el psicoanalista.
9. Ensenyar implica aprendre.
10. L’estudi no es mesura pel nombre de pàgines llegides en una nit, ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no és un acte de consumir idees, sinó de crear-les i recrear-les.
11. És necessari desenvolupar la pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant la de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els alumnes no han fet.
12. Alfabetitzar-se no és aprendre a repetir paraules, sinó a dir la teva paraula.
13. Ensenyar és un acte creador i crític, però no mecànic.
14. Tots sabem i ignorem alguna cosa. Per això aprenem sempre.
