Acords
El temps de les finestres obertes
Oblida tot allò que, per costum, has arrossegat a les espatlles
El meu hivern
Abrics antics i un fred que no tapa el fred de dins
El que no he tingut mai
Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides
Que s’assembli a una cançó
La que em deixa espiar el món des del forat d'una porta que no goso obrir
Recorda’m la pau
I em llanço a la vida, com qui es tira d'un trampolí defensant la seva poca veritat fins al final
Seria un roure
tindria les branques a punt per si algun ocell ferit volgués fer-hi parada
La por amb els dits
Passa pel davant i llança un euro amb cara de molt bé i amb ulls d'em sap greu
Quan et fas d’abric
M'agrada que els reptes t'espantin però no et frenin
Ni jo et vindré a buscar
Quan escriguis I wish you were here, no seré tan burro de creure que m’estàs enviant senyals
El que em va quedar per dir-te
És que allò nostre no era amor, era una altra cosa que tenia un nom més petit (i feble)