Etiqueta: Acords

El temps de les finestres obertes

Oblida tot allò que, per costum, has arrossegat a les espatlles

El meu hivern

Abrics antics i un fred que no tapa el fred de dins

El que no he tingut mai

Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides

​Que s’assembli a una cançó

La que em deixa espiar el món des del forat d'una porta que no goso obrir

Recorda’m la pau

I em llanço a la vida, com qui es tira d'un trampolí defensant la seva poca veritat fins al final

Seria un roure

tindria les branques a punt per si algun ocell ferit volgués fer-hi parada

La por amb els dits

Passa pel davant i llança un euro amb cara de molt bé i amb ulls d'em sap greu

Quan et fas d’abric

M'agrada que els reptes t'espantin però no et frenin

Ni jo et vindré a buscar

Quan escriguis I wish you were here, no seré tan burro de creure que m’estàs enviant senyals

El que em va quedar per dir-te

És que allò nostre no era amor, era una altra cosa que tenia un nom més petit (i feble)