Alexitímia
Primer vagó 14B
Estius de xancletes humides i vespres sota el porxo de parets blanques
Casa
Són ulls, cares, boques, mans i músculs en tensió
Duty free
Perquè dic sí a creure que podem recomençar
I wish I could show you
El meu cervell frenètic postadolescent ja pràcticament ni ho recordava
La llista
I aquest és potser, l’únic llegat que val la pena de veritat
Era això
Ajudar i acompanyar com pots amb el que pots i fins que pots a qui ja no pot més
Intempèrie
Perquè no n’hi ha prou amb estimar-se molt
Oda a Stan Smith
En els fotogrames de la majoria de moments importants dels últims vuit anys les porto als peus
De com la vida
Tant temps a una banda de la història no em va preparar per ser a l’altra
Fred
Després de la tempesta venia la infravalorada calma