Anna Pena
Quan vaig créixer
Ja no m’il·lumina la llum del meu somni
Condemna a mort
No ha calgut suplicar que intentin salvar la criatura, perquè ja saps que és impossible
Una dona esplèndida
El sol quan somric./ Els pits que s’enfilen./ La gràcia i l’estil
Tot sol
La raça humana pateix / Puc sentir el seu dolor
D’una mare al seu fill
I de vegades he entrat en la foscor/ sense cap mena de llum
Jo, també
S'adonaran de la meva bellesa/ I s'avergonyiran
Dona turmentada
Com una flor de tardor / Arrasada pel vent
Ocell engabiat
Té les ales encarcarades i les potes lligades/ així que obre la gola i canta