Anorèxia
«L’anorèxia m’estava matant»
Veia greix on només hi havia ossos i em feia fàstic
El mirall enfadat
Et vas inventar que el cafè t'agradava sol i encara ara te'l prens sense sucre
Què sents quan no sents res
Si alguna cosa em va donar l'anorèxia és una falsa seguretat en mi mateixa