Antònia Font
Viure sense tu
I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat
L’«Alegria» d’Andrea Motis
Es dies s’acaben i es fars il·luminen
Viure sense tu
I arriba un dia que sa vida és un teatre/ que se diu felicitat
Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor/ tothom m'estima i jo estim tothom
De mi
Som de carn i os i som esquerda
Amants perfectes
És sa vida que pot ser molt dolenta, / i és el món que no està ben pensat
Oh La La
Me'n vaig a París, madame, monsieur, i arrib a ses zones inexplorades des meu cervell
Una daixona de pols
Ses coses petites, / ses coses descomunals, / es sentit de sa vida, un dia què val?
Primaveres estroboscòpiques
No van arribar a marxar mai perquè no hem deixat d’escoltar-los
Un minut estroboscòpica
Aixec la mar com un llençol / d'arenes blanques i cians