Basorèxia
Aquell amor
Que com podia ser que un quilo i mig d’animaló deixés un buit tan immens
Em casaria amb tu
T’ensenyaria el mar on vaig quan vaig al mar i el jardí on he plantat les tulipes que no veuré florir
Soc el que no he escollit
Com quan la mare em va dir no passa res però el papa se’n va de casa un temps
Les dones que guareixen les ferides que no es curen
Parla, buida’t, treu la pena perquè no penso marxar fins que no estiguis millor
Em passen coses que no existeixen
I quan algú em diu que el temps tot ho cura, també sé que s’equivoca
Encara no és fosc
Guanya ella, com guanyen les paraules afilades que et despullen de cop
Coses que et diria
El primer cop que em van partir per la meitat tenia nou anys
La meravellosa conseqüència
No et recomano anar pel món amb aquesta transcendència existencial en cada glop d’aigua freda
El perfecte final feliç
Perquè es veu a venir que casar-se, ja no es casarà; ni sap els anys que fa que va tenir l’últim nòvio
En Minxi i jo
Vaig volar fins a una clínica d’urgències i se’l van quedar i em van dir que em trucarien