Basorèxia
Capes i capes
Em pregunto en quin moment vaig començar a posar-me pedretes a la motxilla, cordills als canells
Vivim en els vinils que escoltaven els nostres pares
La música lànguida i depriment que m’agradarà sempre més i em definirà
Ens diran que no va així, nena
Viure en pau una vida petita costa molt i no està a l’abast dels poderosos
Que vinguin els cabells blancs
Aferrant-se a una qualitat (la joventut) que fa temps que ha marxat
Content, content, content
Una vaselina per fer passar el malson que és el món
Excepte per als que no ho entenen
A vegades n’hi ha prou amb un instant per enamorar-te d’algú
Sempre
El regal és la vida així de junts, com si fos una obra d’art
Que no es noti
Elevarem l’aposta i intentarem estar amb gent que ens estimi
Per què decorem la casa
Suposo que s’inventava l’entusiasme, fabricava la il·lusió
Temes de conversa
No vam tocar els grans assumptes del món, res de política, res de canvi climàtic