Clàudia Codina
Fenetilamina
I no me n'he adonat fins que avui m'hi he vist una crosta vermella i lluent i he somrigut
El mateix de sempre
Potser és culpa del cafè sense llet, de la nàusea continguda i el buit a l'estómac
Noranta
I faràs veure que això no va amb tu, com quan parles de la gent gran en tercera persona
Ext / nit
Em caldrà un any per saber que en aquell precís instant el fred és on ha de ser i jo també
Turbulències
Que els dies normals poden ser preciosos
Si tot canvia
Llistes de coses que sé que trobaré a faltar en algun moment
Créixer
I no hi ha més centímetres, però hi ha fites que tinc marcades
Per si ve el fred
Tornaran els mesos en què l'aire pesa menys i sembla que tot sigui per sempre
Un tu i un jo
Són joves i s’estimen i no tenen res però ho tenen tot
Museu d’història natural
Que és impossible que després de tot no passi res