El dia que
Vaig fer plorar la mare
Això era un dia de cada dia a la cuina del pis vell
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
La primera paraula
Ella no ho recorda, però és l'única sospitosa d'aquesta història
L’amiga Trudy
Ho enyoro tot i ho enyoro molt i ho enyoro tant
Em plouen les mans
A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat
De prova en prova
Fins i tot em van mirar els cromosomes per descartar que en realitat fos un home
I no goso dir-t’ho
Em va inundar de sobte i de dalt a baix una alegria insospitada
La gàbia dels lleons
En aquell moment vaig donar per ben invertits tres mesos de psicòloga
El meu millor amic
I jo no tinc edat de jugar amb nens de mentida, però també en això vaig per lliure